ERC ja assumeix la seva derrota aquest diumenge

Una de les coses més cridaneres de les campanyes és la diferència que hi ha entre la realitat que tothom percep i els discursos d'alguns candidats. El cas d'ERC és paradigmàtic. El seu candidat, Pere Aragonès, crida amb convicció als mítings que revalidaran la presidència quan dins del partit saben que el cop pot ser important.

Però aquest tampoc no és un fenomen gaire sorprenent. Qualsevol candidat ha de tenir una mica d'actor per apel·lar a l'èpica i a les emocions fortes, és a dir, mobilitzar el votant. No així els caps de campanya, els caps de premsa i, en definitiva, els 'fontaneros'. Novament, en aquest punt ERC n'és un bon exemple.

Èpica de micròfon

Els que porten la maquinària d´ERC en aquesta campanya són Sergi Sabrià i Oriol Duran. Tots dos protagonitzen un podcast en què, en essència, fan campanya per a ERC amb un to presumptament àgil i graciós. En una de les darreres edicions del seu podcast s'han referit a la situació del partit per a aquest 12M.

Atès que, evidentment, les enquestes són molt negatives per a ERC, tots dos han criticat que els sondejos es facin servir per “crear estats d'opinió”, que és una cosa que qualsevol cap de campanya coneix i utilitza.

En aquest sentit, han fet una crida a l'èpica per intentar revertir els sondejos. “Nosaltres contra tot, per això som ERC”, diu Sergi Sabrià. Tot i que la crida que els interessa de debò és la dels votants indecisos, que sembla ser l'única manera de tapar una fuita electoral que per ara sembla incontrolable.

Tot i que, sens dubte, el més destacat han estat unes paraules en aparença anecdòtiques que en un moment donat ha pronunciat Oriol Duran. “I una altra cosa: quedar primer a les eleccions no vol dir després governar. El tema és tenir gent amb qui pactar i, per tant, allà ens hi veiem”.

I és que, a nivell intern, els republicans saben perfectament que l'única possibilitat per mantenir alguna parcel·la de poder consisteix a pactar. És a dir, a organitzar un tripartit, una possible aliança amb el PSC o una majoria liderada processista liderada per Puigdemont. Si no, ERC està de sortida.