Europa Press ERC i Junts perden el poc relat que els quedava després de les municipals
Els pactes després del 28M evidencien la manca d'estratègia dels partits independentistes
Aquest dissabte 17 de juny es constituiran els nous ajuntaments catalans. Quan falta alguna sorpresa d'última hora -Ada Colau és molt Colau- els partits han mostrat les seves cartes i la majoria del peix ja està venut. A Tarragona el PSC començarà el mandat en solitari, com a Lleida. A Girona sembla que la CUP, Junts i ERC ja ho tenen fet i hi haurà unitat indepe.
Barcelona, com gairebé sempre com a part. Xavier Trias i Ernest Maragall tenen allò que s'anomena un principi d'acord, però tot depèn dels Comuns. Hi ha pressions des del PSC perquè li regalin els vots i investir Collboni alcalde sumant els regidors del PP. Tocarà esperar fins al darrer minut.
El que constaten els pactes electorals a diputacions i ajuntaments és que no hi ha estratègia a Junts per Catalunya i ERC més enllà de mantenir les quotes de poder. El "front democràtic" proposat per Pere Aragonès va durar només dues setmanes: són tan grans les desconfiances entre els indepes que prefereixen el PSC com a soci.
L'exemple més clar va passar a Tarragona. Els càrrecs de Junts a Tarragona tenien fet el pacte amb el PSC per a la Diputació i el Consell Comarcal. Faltava l'ok de Puigdemont, que es va demorar. Doncs va arribar ERC, va pactar a Reus i es va emportar la DIputació amb els socialistes, mentre que al consell hi manaran Junts i PSC.
Després de saber-se el pacte entre els de Junqueras i d'Illa, la diputada republicana Raquel Sans se les va tenir amb Jordi Sendra, de Junts per Tarragona. Una trista demostració del “i tu més” tan infantil que no mereix ni ser reproduïda. Es retreuen que pacten amb el PSC, quan hi ha desenes d'acords de tots dos amb els socialistes.
Això passa perquè, parlem clar, ERC i Junts no se suporten i només pacten en comptades ocasions. Veiem com a Sitges o Tàrrega Junts guanyava i ERC ha pactat amb els altres partits per fer-los fora. A Roses o la Bisbal de l'Empordà ha passat el contrari . Només se salven Girona –que és un altre món– i Barcelona, on els personalismes de Trias i Maragall expliquen l'acord.
ERC i Junts han prioritzat els pactes en funció de mantenir quotes i poder. A Vandellòs, l'activista juntaire Assumpta Castellví ha pactat amb el PP per ser alcaldessa. A Reus, Noemí Llauradó, d'Esquerra, s'ha menjat el pacte al PSC per deixar Junts sense la Diputació de Tarragona. No són fets aïllats, és la tònica d'aquestes darreres setmanes.
El relat independentista arribava tocat al 28M i surt amagat. El mal rotllo entre independentistes és tan evident que, segurament sense saber-ho encara, han col·locat tots dos el PSC més a prop de la Generalitat de Catalunya.
Més notícies: