Per què ERC ha decidit que el seu rival és Sílvia Orriols i Aliança Catalana

Amb alguns anys de retard, a Catalunya acaba d'arribar la situació d'un partit identitari que remou el tauler polític.

Fins ara, Junts i ERC podien fer pinya contra Vox per tractar-se de formacions polítiques amb objectius nacionals oposats. Però, amb Aliança Catalana, ja no és possible aquesta estratègia perquè al capdavall es mouen al mateix espectre independentista. Això és el que explica les reaccions dels dos grans partits indepes, que són calcades a les que ja han succeït a França, Espanya i molts altres països europeus.

D'una banda, Junts - l'establishment conservador - es troba amb un problema pragmàtic en la mesura que Aliança Catalana els roba vots. D'altra banda, ERC - l'establishment progressista - agita la por i els cordons sanitaris amb un doble objectiu: capitalitzar electoralment la por i molestar tot el possible a Junts amb la seva proximitat a l'extrema dreta.

El problema és que això no està exempt de paradoxa, concretament, de la paradoxa de visibilitzar invisibilitzant, que és el que fa ERC amb un partit extraparlamentari com a Aliança Catalana. Cosa que, alhora, porta els mitjans de l'establishment a replicar aquesta paradoxa. El que acaba de passar amb la diputada Najat Driouech n'és un bon (i un altre) exemple.

La necessitat de promocionar Orriols

“ERC ridiculitza Aliança Catalana amb un vídeo de la Najat Driouech contra el racisme”. Així titulaven alguns mitjans catalans una de les darreres jugades comunicatives dels republicans.

En un vídeo publicat a les xarxes, la diputada Driouech emulava un vídeo electoral que semblava d'Aliança Catalana i que, de fet, alguns simpatitzants d'AC han compartit. Al final, però, es revelava que la veu en off era la de Driouech. “Esteu carregats de prejudicis i racisme”, diu a tall de conclusió.

Més enllà de l'anècdota i de l'enginy comunicatiu, això revela fins a quin punt ERC ho ha fiat gairebé tot al contrast agònic amb Aliança Catalana. I és que, a menys d'una setmana de les eleccions, els republicans concentren les seves forces a organitzar aquesta classe de maniobres comunicatives.

En aquest sentit, l'acord "antifeixista" que van signar ERC, els Comuns i la CUP no va ser ni de bon tros una jugada innocent per part d'ERC. Els republicans aspiren a erosionar tot el possible a les seves dues principals fuites de vots, que són precisament els Comuns i la CUP.

Per ERC, en resum, promocionar Orriols és la manera de treure tot el rendiment possible a la seva estratègia electoral, que no és cap altra que concentrar la por de l'espectre progressista i reforçar tot allò que molesti Junts. La partitocràcia mai no dona puntada sense fil.