Foto d'un míting d'Esquerra Republicana amb els seus líders Marta Vilalta, Pere Aragonès, Ernest Maragall, Oriol Junqueras i Gabriel Rufián en primer pla
POLÍTICA

ERC ho fia tot a VOX

Junqueras no rectifica i espera sumar els vots “anti-Vox”

Zero autocrítica, sense renúncies ni canvis de rumb. Esquerra passa pàgina ràpid després dels pèssims resultats electorals. Tot i perdre 300.000 vots (el PSOE n'ha perdut 400.000 a tot Espanya i ha convocat eleccions), ERC no pensa canviar d'estratègia.

L'endemà de les eleccions és com quan surten els EGM de la ràdio: tothom ha guanyat. Oriol Junqueras, president dels republicans, treia pit i es definia com “la primera força independentista de l'àrea metropolitana”. Segons el periodista Quico Sallés, l'explicació interna dels resultats d'ERC és diferent: el partit va tocar sostre el 2019 i ara ha tornat a la realitat.

El que sembla clar és que Esquerra ja no marcarà tant de múscul amb Junts en les pròximes setmanes. Permetrà que Xavier Trias sigui alcalde de Barcelona i és previsible que hi hagi alguns pactes amb els juntaris en ajuntaments, consells i diputacions. L'estratègia de voler créixer a costa dels de Puigdemont i el PSC alhora no és que els hagi sortit massa bé.

No es mourà res dins d'ERC. I, a falta de tenir un relat propi per explicar, l'estratègia es basarà en la por al rival polític. L'argument per escollir Gabriel Rufián, segons Sallés, és clar: és el millor candidat possible -segons Esquerra- per frenar VOX. ERC es veu com l'únic partit polític que “pot aturar el creixement electoral de l'extrema dreta”.

I encara van més enllà: volen ser el PSOE a Catalunya. Tot i que a la resta d'Espanya Pedro Sánchez pot ser l'anomenat “vot útil” contra VOX, Esquerra vol ser-ho a Catalunya.

Tot el discurs d'Esquerra en aquest dos mesos es basarà en frenar, en ser l'antídot, en una suposada lluita contra VOX. Ja estem en precampanya electoral i Oriol Junqueras ha marcat la línia a seguir per amagar el fracàs electoral. VOX i Santiago Abascal són el diable que cal guanyar , encara que  sigui sense arguments propis ni propostes clares.