ERC, atrapada en el seu propi laberint

Oriol Junqueras té la difícil missió d'aparentar duresa amb el PSC mentre manté a tota costa el govern de Salvador Illa. Això està portant els republicans a ofegar-se en la seva pròpia contradicció. El millor exemple, l'esmena a la seva pròpia proposta del consorci tributari per sortir del atzucac del finançament singular.

El problema neix del fet que els republicans van posar en les negociacions d'investidura un llistó massa alt per al PSC. I ara es troben atrapats en el seu propi laberint.

Han de defensar l'exigència del compliment dels acords sabent que la majoria no es podran complir.

ERC va arrencar als socialistes la promesa del finançament singular, que van vendre com un avanç històric cap a la independència de Catalunya. No només això, sinó que van obligar el PSC a signar un ambiciós calendari amb el traspàs de la plena recaptació d'impostos a la hisenda catalana el 2025.

Davant l'evidència que això no es podrà fer, ERC va obrir la porta ara a la fórmula intermèdia del consorci.

Rectificació i improvisació

La notícia publicada ahir pel Diari Ara va aixecar una gran polseguera. Sobretot perquè els republicans havien estat molt explícits en el rebuig d'aquesta fórmula durant les negociacions d'investidura. Van dir que el consorci era una “operació de maquillatge” que reconeixia de facto la “minoria d'edat” de Catalunya en la seva relació amb Espanya.

La inclusió del consorci tributari en la potència congressual d'ERC del 15-16 de març obria clarament la porta a aquesta opció com a fórmula intermèdia. En la pràctica, suposava reconèixer la impossibilitat d'implementar la hisenda catalana aquest 2025. I renunciar al finançament singular i la plena sobirania fiscal a curt i mitjà termini.

Davant el rebombori generat, la direcció d'ERC ha presentat una esmena a la seva pròpia proposta.

La secretària general i mà dreta de Junqueras, Elisenda Alamany, va comparèixer ahir per dir que renuncien al consorci i tornen a la casella de sortida.

Atrapats en el laberint

Esquerra demostra que està atrapada en el seu propi laberint, havent d'exigir al PSC el compliment d'acords que no es podran complir.

D'una banda hi ha la necessitat d'Oriol Junqueras de demostrar que els vots d'ERC no són un xec en blanc al PSC. Després de ser reelegit va pujar el to de les exigències. Va amenaçar amb trencar amb els governs a Madrid i a Catalunya, i fins i tot es va negar a negociar els pressupostos de 2025 amb el Govern.

Però d'altra banda hi ha la necessitat de mantenir amb vida el Govern de Salvador Illa per evitar unes noves eleccions.

El govern del PSC els ofereix la possibilitat de ser influents mentre intenten superar el moment d'extrema debilitat en què es troben. Però alhora el PSC aprofita la debilitat dels republicans per assegurar-se el seu suport sense haver de fer massa concessions.

ERC es troba així en una posició semblant a la de Junts, incapaç de trencar amb el Govern de Pedro Sánchez malgrat l'incompliment reiterat de les seves promeses.

Junqueras vol imposar el seu model de partit

Amb la seva renúncia al finançament singular, els republicans demostren que malgrat la gesticulació mantindran la seva fidelitat a Salvador Illa passi el que passi. El següent pas serà el congrés d'ERC al març, on Oriol Junqueras vol impulsar el seu canvi de model del partit. Per a això utilitza Joan Tardà, que mitjançant la creació d'una corrent d'esquerres vol obrir el partit a nous sectors més enllà de l'independentisme.

Al congrés es debatran diverses ponències, una de les quals pretenia colar el consorci tributari. ERC retirarà la proposta després del rebombori causat, la qual cosa no deixa d'evidenciar que estan atrapats en la seva pròpia trampa.

Aquest model acosta ERC més al PSC i Comuns que a Junts i la CUP. Junqueras va ser clar a dir que volia convertir Esquerra en el nou partit laborista de Catalunya. Per a això està disposat a renunciar fins i tot al finançament singular, encara que després s'hagi desdit per la necessitat de seguir aparentant.