ERC escalfa motors per organitzar un nou referèndum

Després d'esgarrapar a Pedro Sánchez l'amnistia, el perdó de 15 000 milions d'euros del deute que té Catalunya amb l'Estat i un “traspàs integral” de Rodalies -que al final va resultar no ser ni traspàs, ni integral-, ERC torna a la càrrega amb el referèndum. Com si fos el dia de la marmota, els republicans aposten ara per “impulsar una proposició de llei del referèndum” al Parlament. Avisem el lector que es tracta d'una notícia actual del 2023, encara que pugui semblar del 2016.

Aquest dijous, la cambra catalana votarà una proposta de la CUP per posar en marxa immediatament l'elaboració d'aquesta llei, que tindria com a objectiu la celebració d'un referèndum “abans d'acabar l'actual legislatura” catalana el 2025. ERC i Junts ja han presentat esmenes.

Els de Puigdemont defensen que només una votació acordada amb l'Estat i validada internacionalment podrà substituir el mandat de l'1-O. Els republicans, en canvi, aposten per ampliar el termini fins al 2027, ja que confien a treure aquest compromís a Pedro Sánchez al llarg de l'actual legislatura espanyola.

D'aquesta manera, ERC segueix amb la seva estratègia d'allargar el procés. Agitar la bandera d'un referèndum els permet, d'una banda, amenaçar Pedro Sánchez en futures negociacions -per exemple, a les dels pressupostos-. D'altra banda, justificar davant de les seves bases que apuntalar el govern de Pedro Sánchez té un motiu de fons. I així fins, mínim, 2027.

Ja el 2017, el Tribunal Constitucional va declarar que la llei del referèndum que el Parlament va aprovar els famosos 6 i 7 de setembre era inconstitucional. Ho va fer per unanimitat perquè, segons la sentència, envaïa competències estatals i vulnerava la Constitució, la unitat d'Espanya i la sobirania nacional. I aquesta nova llei que volen impulsar ara no té pinta que hagi de tenir un desenllaç diferent.

En qualsevol cas, sí que permetria als partits processistes seguir entretenint els seus uns anys més, mentre intenten treure el màxim de contrapartides possibles a un Pedro Sánchez que necessitarà els seus vots al llarg de la legislatura. Al capdavall, es tractava d'això el referèndum de l'1 d'octubre, tal com van exposar al judici alguns dels principals protagonistes. Vuit anys més tard, el 'procés' segueix ben viu tot i que les formacions polítiques que l'impulsen no paren de perdre vots a cada cita electoral que passa.

Ara, l'aprovació de la proposta de la CUP dependrà de la capacitat d'incorporar les esmenes respectives dels altres dos partits processistes. En cas contrari, quedarà en evidència una vegada més la divisió que hi ha a l'independentisme institucional, amb els tres partits seguint estratègies diferents després del fiasco del 2017.