ERC diu que prohibir el niqab i el burka és 'discriminació' i 'estigmatització'

El debat sobre l'islam i les seves incompatibilitats amb els costums occidentals ha esclatat amb força a Catalunya. Arran de l'auge d'AC, el discurs del qual reivindica obertament la crítica a l'islam polític, s'ha reobert una discussió molt espinosa. És a dir, la presència del burca i el nicab en espais públics, per exemple.

Mentre diversos països europeus han legislat en contra d'aquestes peces per considerar-les símbols d'opressió i un risc per a la seguretat, a Catalunya es defensa el contrari. ERC, per exemple, insisteix que prohibir-les seria una forma de “discriminació” i d’“estigmatització”. Ara bé, aquesta posició dins de l'establishment polític català no és nova.

Ja el 2010, el Govern català recomanava permetre el vel islàmic a les escoles, mentre encoratjava a frenar els intents municipals de prohibir el burca. Catorze anys després, la situació s'ha convertit en un mirall de les contradiccions de l'esquerra catalana. ERC, juntament amb el PSC, ha blindat el marc legal a favor del multiculturalisme, fins i tot en aspectes que col·lideixen amb els valors feministes.

L'últim exemple s'esdevenia aquests mateixos dies al Prat. Allà, la secció d'AC ha denunciat novament la postura de l'esquerra oficial amb l'islam. Jordi Ibern i Tortosa, del Consell Comarcal del Baix Llobregat, anunciava que ells votarien en contra d'una moció per prohibir el burca en edificis públics. "Com que som d'esquerres, votarem en contra", deia Ibern.

Com sol ser habitual a l'esquerra, Ibern apel·lava a les condicions materials per solucionar el problema. Si els donem "habitatge digne i feina digna", que es treguin aquesta peça de vestir "vindrà sol", raonava Ibern. Des d'AC consideren aquesta postura intolerable, més encara quan, fora del consistori, es manifestava la policia local:

Un debat europeu que Catalunya esquiva

A la majoria de països d'Europa occidental s'han adoptat mesures restrictives. França va prohibir el vel islàmic a les escoles i posteriorment l'ús del burca en espais públics. Bèlgica i Dinamarca van seguir el mateix camí, i el Tribunal de Justícia de la UE va avalar aquestes decisions. Espanya, en canvi, s'ha mantingut com una excepció, amb prohibicions locals tombades pels tribunals i sense una legislació clara al respecte.

El contrast és clar: mentre Europa avança cap a limitar les expressions més radicals de l'islam, Catalunya segueix atrapada en el relativisme polític. ERC, que ha fet bandera de la multiculturalitat, considera que qualsevol restricció seria “discriminació” i “estigmatització”. El resultat és que Catalunya tolera cada cop més dinàmiques misògines i que, aquí, fa temps que es van vèncer.