Europa Press ERC congela la seva crisi interna per centrar-se en la competència amb Junts
Els crítics se sotmeten al comandament únic d'Oriol Junqueras tot i els incompliments del PSC
Fa només nou mesos que ERC era un polvorí amb sectors enfrontats en una guerra fratricida i a punt de l'escissió. Un any després de l'acord d'investidura amb el PSC, Esquerra sembla ara una bassa d'oli. Oriol Junqueras ha aconseguit sotmetre els sectors crítics sota el seu comandament per recuperar l'hegemonia de l'independentisme.
Al congrés de novembre es van presentar dues candidatures oficialistes i dues pertanyents als anomenats sectors crítics. Aquests últims van impugnar la totalitat de l'estratègia seguida pel partit des de 2019. El seu principal objectiu era trencar els pactes amb el PSOE i el PSC per reconstruir la unitat independentista.
Les veus crítiques s'han diluït tot i l'incompliment del PSC | ERC
Tot i que no van aconseguir desbancar Junqueras, van prometre continuar donant la batalla per imposar un canvi de rumb al partit. Per això sorprèn la rapidesa amb què s'han diluït les veus crítiques dins d'ERC. Sobretot tenint en compte els incompliments del PSC un any després de l'acord d'investidura.
La dissensió al voltant de la proposta de Gabriel Rufián per unir les esquerres espanyoles ha demostrat que la divisió interna continua existint. Però la sang no va arribar al riu, la qual cosa evidencia també el ferm control que ostenta ara mateix la direcció.
No s'atreveixen a trencar
Junqueras ha intentat neutralitzar la divisió interna amb un reequilibri als territoris. Això li ha permès imposar una certa aparença d'unitat que ha deixat fora de joc els crítics. Davant d'això, els crítics tenien dues opcions: o sortir del partit forçant una escissió, o sotmetre's a la nova direcció i a la força dels fets consumats.
El Col·lectiu 1 d'Octubre, plataforma de la qual va sortir la candidatura Recuperem ERC, ha estat molt crític amb la proposta de Rufián. Però en canvi han aplaudit les crítiques d'Elisenda Alamany al PSOE, que van arribar a qualificar de "gir a Esquerra". Aquest dilluns, van proposar una nova ofensiva de la militància contra la direcció i el seu suport a Sánchez i Illa.
Això torna a deixar els crítics a mercè de les crítiques que els acusen de postureig i de submisos a la direcció. Es pregunten per què els sectors crítics dins d'ERC continuen al partit malgrat la "traïció" dels pactes amb els socialistes. També per què no són capaços de trencar i refundar el partit amb una estratègia independentista.
La baralla amb Junts
En el rerefons hi ha la crisi de l'espai processista i la competència entre ERC i Junts. Junqueras va guanyar en part gràcies al vot útil de molts militants republicans que van prioritzar l'animadversió a Carles Puigdemont. Això ha servit també per apaivagar les diferències internes i centrar-se en la lluita per l'hegemonia de l'independentisme.
La crisi de la política espanyola ha intensificat la guerra entre ERC i Junts, que també s'han distanciat ideològicament a Catalunya. En les últimes hores ha tornat a haver-hi creuament d'acusacions entre republicans i juntaires a X. Per exemple entre Gabriel Rufián i Francesc de Dalmases, que s'han anomenat "españolote" i "patriota de cartró pedra".
No cal oblidar que Dalmases ve precisament del sector borrasista que va ser apartat en l'últim congrés de Junts. I és que igual que Esquerra, Junts també escenifica una suposada unitat per centrar les seves forces en recuperar l'hegemonia del moviment.
Més notícies: