PSC i ERC condemnen Catalunya a un altre any perdut
Els republicans mantenen el Govern amb respiració assistida amb la pròrroga dels pressupostos
Salvador Illa volia ser el president de la recuperació de Catalunya i se li està posant cara de Pere Aragonès. La seva contradicció entre voler obrir una etapa nova però alhora seguir anant de la mà d'ERC li està passant factura. Els republicans han donat llum verda aquest dimarts a la pròrroga dels pressupostos, amb conseqüències nefastes per als ambiciosos plans del govern socialista.
Fa només unes setmanes que el Govern del PSC va presentar un ambiciós pla de transformació amb 260 mesures per a aquesta legislatura. Però el 'no' als pressupostos del seu soci preferencial hipoteca futures inversions necessàries per a aquesta transformació.
La responsabilitat recau ara sobre el PSC, que amb l'elecció dels seus socis condemna Catalunya als mateixos errors del passat recent.
La portaveu d'ERC Ester Capella ha anunciat aquest dimarts que votaran a favor del decret de pròrroga pressupostària. Fins i tot ho ha venut com un gest de generositat dels republicans "perquè el sector públic no col·lapsi". Segons ha explicat, la pròrroga permetrà fer obres a les escoles, als centres d'atenció primària o a les infraestructures.
Però Catalunya necessita un gran salt endavant que requereix alguna cosa més que simples pegats. El mateix Illa, en el seu discurs d'investidura, va establir com a prioritat la millora dels serveis públics (especialment en Educació i Sanitat).
El PSC i ERC hipotequen les grans inversions que es podrien fer aquest 2025 per prioritzar un finançament singular amb pocs visos de prosperar. Això sí, encara que els pressupostos no tiraran endavant els socialistes han acordat amb els Comuns el règim sancionador dels lloguers. La qual cosa significa repetir les mateixes polítiques que han disparat el preu de l'habitatge en ciutats com Barcelona.
Catalunya segueix en mans dels mateixos
ERC ha obert la porta a futures ampliacions de crèdit, un mecanisme que sí permetria al govern català afrontar algunes inversions. Però els republicans ho vinculen al compliment dels acords per part dels socialistes. És a dir, adeu a l'estabilitat parlamentària perquè tot seguirà depenent de la voluntat d'Esquerra.
Els pals a les rodes d'ERC i la submissió a les demandes dels Comuns demostren que malgrat el relat del PSC Catalunya segueix en mans dels mateixos. La qual cosa es contradiu amb la voluntat de canvi, i condemna els catalans a un altre any perdut i de bloqueig institucional.
En tot cas són els socialistes qui tenen la responsabilitat d'aquest bloqueig, en negar-se a explorar altres majories per buscar l'estabilitat parlamentària. A curt i mitjà termini, l'estratègia d'Illa pot servir-li per consolidar la seva imatge de mur davant la dreta i l'extrema dreta. Però a la llarga comporta un evident risc.
No només perquè posar-se en mans d'ERC i els Comuns implica inestabilitat i desgast, sinó també pel declivi d'aquestes formacions. Si republicans i ecosocialistes segueixen perdent diputats i el PSC no creix prou, Illa perdrà la fràgil majoria que el manté temporalment al poder.
Més notícies: