ERC cau en el parany de Puigdemont

El protagonisme polític de Pedro Sánchez maquilla el fet que el veritable rival de Junts és ERC i viceversa. En la mesura que la unitat indepe no és operativa ni real, ambdós partits són les seves respectives nèmesi en el context partitocràtic català. Això explica que moltes de les seves maniobres a Madrid tinguin com a objectiu guanyar espai en aquesta competició.

Això va començar quan Puigdemont va decidir sumar-se a la majoria ‘Frankenstein’, perquè fins aleshores només ERC negociava amb el PSOE. Des d’aquell moment, els exemples de guerra processista han estat constants. Des de la reforma fiscal fins al repartiment de ‘menes’ i passant per multitud decrets o la intervenció del mercat immobiliari.

En aquest tauler, les dues postures estan molt clares. ERC fa un refregit de “l'estratègia de la por” i denuncia que Junts s’alinea cada cop més amb la “dreta espanyola”, com va dir Rufián. Per la seva banda, Junts defensa la idea que ells són els defensors dels "interessos de Catalunya" a Madrid.

ERC s’encomana a la por

L’últim exemple d’aquesta competició el tenim amb la moció de confiança que ha plantejat Puigdemont. I és que, conscients que el PSOE incompleix reiteradament els seus compromisos, des de Waterloo estan en ple envit amenaçador. D’aquí que TV3 entrevisti Puigdemont i li doni espais per coquetejar amb el “col·lapse” de la legislatura.

Això té una traducció immediata: deixar caure el Gobierno i anar a eleccions generals. I ja sigui que Puigdemont vagi o no de fanal, aquesta jugada col·loca ERC en una situació delicada. Perquè ERC, a diferència de Junts, s’ha compromès - fins i tot ideològicament - amb el PSOE i només amb el PSOE.

Per aquest motiu, des d’ERC tornen a agitar la possibilitat que unes eleccions faran malbé ‘Frankenstein’ i hi hagi una majoria de Vox i PP. Així ho explicava avui Pilar Vallugera a TV3. “Nosaltres sempre estem oberts al debat. Pel que fa a l'ultimàtum és interessant saber què quedaria: Vox i PP. Ells sabran el que es fan”, ha dit Vallugera:

Grau de dependència cap al PSOE

És a dir, que ERC torna a caure en les trampes maximalistes de Junts i li donen espai a Puigdemont per presentar-se com algú que de veritat pot desestabilitzar Espanya. Un altre assumpte és si aquests jocs de mans de Puigdemont aconsegueixen revertir el profund desencant abstencionista amb el processisme. Els últims sondejos electorals revelen que ambdós partits tenen un encefalograma pla, amb moviments d’escons mínims.

De la mateixa manera, Junts també pot explotar que ERC és la crossa del Govern de Salvador Illa a Catalunya. Però el problema de fons de Junts és Puigdemont, que encara és ostatge d’una amnistia que ell mateix va promoure. El símptoma més clar d’això és que, fins a la data, ha mantingut Sánchez a la Moncloa i que a Catalunya no exerceix de cap formal de l’oposició.