Dues persones aixecant el puny en senyal de protesta amb banderes catalanes onejant al fons.
POLÍTICA

L'enèsima reactivació (i a la desesperada) del Procés

L'ANC i els líders processistes formulen noves propostes per tornar al 2012

Dotze anys després de l'inici del Procés, i set anys després del referèndum i declaració fallida d'independència, els líders processistes tornen a recuperar el somni de l'autodeterminació i d'una Catalunya independent. En realitat, el Procés no va ser res més que un engany de les elits nacionalistes per repartir-se un poder que anava a la baixa. Un cop descobert l'engany, les bases han anat donant l'esquena als partits i als líders que ara intenten ressorgir venent tres quarts del mateix.

Els processistes tornen a lorigen de tot. El 13 de novembre del 2009, dia de la primera consulta sobre la independència de Catalunya, a Arenys de Munt, es van posar les bases per a la Primera Conferència Nacional per a l'Estat Propi que es va celebrar dos anys després. El 10 de novembre passat, amb motiu d'aquella efemèride, es va celebrar la Segona Conferència Nacional per l'Estat Propi, en què els líders processistes van presentar un nou full de ruta cap a la independència.

Una multitud de persones es manifesta amb banderes de Catalunya i un cartell que diu “QUI AVALA EL 155 NO ÉS MEREIX SER EL NOSTRE PRESIDENT”.

A l'acte van participar les primeres espases de l'elit processista, des d'Artur Mas i Carles Puigdemont fins a Carme Forcadell i els més radicals de l'ANC. El full de ruta consta de deu punts i anima a “impulsar accions de desobediència civil que facin visible que estem disposats a tot i que estem preparats per defensar la República fins a les darreres conseqüències”. Identifiquen el rei Felip VI i Salvador Illa com a principals enemics de Catalunya, i apel·len novament a la unitat estratègica de l'independentisme.

El nou pla del procés

El pla d´aquest nou Procés 2.0 passa per organitzar fins a 22 grups de treball que treballaran en àrees estratègiques per preparar la independència. L'objectiu és acordar un referèndum vinculant amb l'Estat espanyol. Si no és possible, convocar unes eleccions plebiscitàries a Catalunya després de les quals, en cas de guanyar, el bloc independentista iniciarà un procés constituent de la república catalana.

La filla de ruta contempla fins i tot la creació dels Grups d'Autodefensa Territorial, una mena de nous CDR la missió dels quals serà defensar la nova república en territoris estratègics. No manquen les referències a llocs comuns del Procés com la identitat digital, la moneda pròpia i la banca nacional catalana. Contempla també una mena d'Estat Major composta per dirigents de l'ANC més radicals com Pere Pugès, Joan Puig, Joan Matamala i Rosa María Quintana.

L'ANC vol tornar al 2012

Precisament l'ANC, ara dirigida per Lluís Llach, està ultimant el seu propi full de ruta per rellançar el projecte independentista. Els nous dirigents de l'entitat preparen una actualització del pla estratègic 2025-2026, per cercar "un nou enfrontament amb l'Estat" amb "una nova estratègia": recuperar la majoria independentista en cas d'eleccions anticipades, i tornar a una situació semblant a la del 2012. Recorden que aquella legislatura va començar amb una Declaració de Sobirania, i va culminar amb les eleccions plebiscitàries del 2015 i el referèndum del 2017.

El full de ruta de l'ANC encara és més rocambolesc que el de la Conferència Nacional per l'Estat Propi. Proposen aprovar al Parlament les iniciatives legislatives populars (ILP) sobre el català i la llei electoral, per després ser portades al Congrés on segurament serien rebutjades. Segons el seu pla, això hauria de provocar "grans protestes" a Catalunya i forçar el Parlament a presentar una demanda d'independència a les Corts Generals mitjançant una reforma de la Constitució.

El seu rebuig més que probable justificaria la convocatòria d'unes eleccions plebiscitàries per llançar un últim embat a l'Estat i, mitjançant la desobediència civil, proclamar la República Catalana.

Puigdemont i Junqueras, els 'nous' líders del Procés

L'entorn de l'ANC subratlla sempre la necessitat de canalitzar aquesta segona etapa del procés a través de la societat civil, com a resposta a l'esgotament dels vells lideratges processistes. Però Carles Puigdemont ha estat elegit president de Junts, i Oriol Junqueras és molt a prop de ser reelegit president d'ERC. Tant l'un com l'altre reivindiquen el llegat de l'1-O per rellançar els seus projectes polítics respectius.

Home amb barba parlant i gesticulant amb la mà davant d'un fons blau.

Mentre Carles Puigdemont manté la seva aliança amb el PSOE a Madrid, ven a Catalunya la necessitat de fer fora Salvador Illa de la Generalitat i tornar a la confrontació amb l'Estat. Al seu full de ruta particular, Puigdemont presenta Junts com el paraigua d'un gran moviment en què es reagrupin els partits i les entitats processistes.

Per la seva banda, Oriol Junqueras mantenen la intenció de continuar donant suport al PSOE a Madrid i al PSC a Catalunya, però alhora ven un full de ruta que inclou el referèndum i la DUI. Junqueras es presenta com a nou líder de l'independentisme que conduirà Catalunya a un nou 1-O i un altre 3 d'octubre.

Els líders processistes continuen rememorant efemèrides i dates històriques mentre intenten reviure els somnis independentistes per salvar els seus propis projectes. Puigdemont i Junqueras segueixen pactant amb PSOE/PSC mentre parlen de desobediència, i l'ANC vol tornar als carrers quan amb prou feines és capaç de reunir un grapat de militants a les seves manifestacions. La reactivació a la desesperada del Procés no deixa de ser una oda a l'univers paral·lel sobre el qual es va fonamentar el processisme.

➡️ Política

Més notícies: