Empadronen il·legalment 324 immigrants en menys d’un mes a Sant Cugat

L'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès ha detectat una allau d'empadronaments en ple estiu. En només tres setmanes es van registrar 324 immigrants al padró municipal amb documentació que va aixecar sospites. La majoria de sol·licitants eren de l'Índia o el Pakistan, acudien en grup amb un traductor i presentaven contractes de lloguer.

La magnitud del fenomen va obligar el consistori a aturar els tràmits el 18 d'agost i a iniciar inspeccions cas per cas. Des d'aquesta data fins avui, s'han presentat unes 50 sol·licituds addicionals, cosa que confirma que la pràctica no ha desaparegut del tot. Les primeres comprovacions ja han revelat contractes de lloguer falsificats, amb adreces escollides a l'atzar al municipi i documents manipulats per acreditar residències inexistents.

Una maniobra organitzada

Els tècnics municipals consideren que darrere d'aquesta onada hi ha una xarxa organitzada que coordina els immigrants, elabora els contractes falsos i facilita traductors. El fet que centenars de persones acudissin en pocs dies i amb un patró idèntic apunta a una estructura criminal similar a la desmantellada a Vila-seca. Allà la Policia Nacional va detenir 32 persones per empadronaments fraudulents a canvi de pagaments d'entre 400 i 600 euros.

Les inspeccions a Sant Cugat són lentes perquè els funcionaris han de verificar a cada domicili si realment hi viuen els sol·licitants. Això implica visites en diferents franges horàries i la revisió de gairebé 400 expedients. La llei dona tres mesos de termini per respondre a cada petició, per la qual cosa el procés serà llarg i feixuc.

Un problema enquistat a Catalunya

El cas de Sant Cugat se suma a la purga recent de més de 4.000 inscripcions fraudulentes al padró municipal. L'actual equip de govern va presentar l'operació com una mostra de “posar ordre” després d'anys de deixadesa. Com no podia ser d'altra manera, l'episodi ha reobert el debat sobre l'ús del padró com a via d'accés a serveis socials en un context de forta pressió migratòria i crisi d'habitatge.

Municipis de tot signe polític, des de Ripoll fins a Girona, han endurit els seus criteris d'empadronament en els darrers mesos. És a dir, que el problema ja no és un tabú partidista, sinó tot el contrari. El que ha passat a Sant Cugat reflecteix fins a quin punt la política municipal s'ha convertit en el centre del debat català. Són els ajuntaments els que s'enfronten a la pressió migratòria, el frau en els registres i el desgast que això genera en la convivència quotidiana.