
Les eleccions generals que acaben amb el Procés
ERC, Junts i la CUP agiten la bandera d'un conflicte que ja no interessa a ningú
Milions d'espanyols estan citats avui a votar en unes eleccions generals cridades a marcar un canvi de cicle polític. Les enquestes assenyalen una alternança en el Govern amb una coalició de dretes. Però també un daltabaix del processisme, condemnat des d'avui a la irrellevància política.
Més enllà dels resultats electorals, aquesta campanya ha demostrat que el Procés està mort i enterrat. Catalunya va ocupar dos minuts del debat a tres a TVE. Ni el PSOE ni Sumar, fins ara socis d'ERC, tenen Catalunya com a prioritat en els seus programes.
El Procés ja no interessa a ningú
El PSOE va donar el Procés per finiquitat a finals de 2022, després d'aprovar els indults i eliminar el delicte de sedició. Malgrat la insistència d'ERC per reprendre la taula de diàleg, Sánchez porta un any donant llargues a Aragonès. En aquesta campanya, només ha parlat de Catalunya per treure pit per haver pacificat el conflicte.

Si al PSOE li interessa poc el Procés, a Sumar encara menys. La seva líder Yolanda Díaz porta tota la campanya esquivant el tema sobre aquesta qüestió. Primer va negar que portés el referèndum en el seu programa, i després de la insistència d'En Comú Podem es va avenir a una consulta supeditada als acords de la taula de diàleg.
En el debat electoral, temes com la immigració i les lleis de gènere van despertar molt més interès que la situació a Catalunya. Rufián va intentar desesperadament interpel·lar els candidats de PSOE i Sumar abans del debat. A la seva pregunta sobre “quin projecte tenen per a Catalunya”, Sánchez i Díaz han fet cas omís.
Esquerra es prepara per al pitjor
Tot apunta que ERC s'enfronta a la seva nit més aciaga en anys. El daltabaix que assenyalen totes les enquestes la condemnaria a un paper marginal a Madrid i faria saltar pels aires tota la seva línia estratègica. És probable que Junqueras acabi dimitint, i no es descarta que Aragonès convoqui eleccions anticipades a Catalunya.

En tot cas, els comicis d'avui van camí de certificar el final del somni d'Esquerra. La seva lluna de mel amb PSOE i Podemos va néixer del convenciment de Pablo Iglesias i Oriol Junqueras que la reforma de l'Estat espanyol s'havia de fer amb el concurs dels territoris perifèrics. Les urnes poden enterrar avui definitivament aquells anhels d'un projecte reformista a llarg termini a Espanya.
Junts i la CUP, a la seva
Tampoc les coses pinten massa bé per a Junts i la CUP, l'estratègia de bloqueig i confrontació dels quals quedaria sense cap utilitat. El debat polític s'ha desplaçat als blocs esquerra-dreta. Així que el paper dels seus diputats es reduirà a alguna gesticulació i soflames buides, pura propaganda.

Junts ha perdut la batalla a les institucions europees, i fins i tot dins de la formació comencen a sortir veus crítiques amb l'estratègia de l'“exili”. Puigdemont, més sol i aïllat que mai, podria ser aviat detingut i extradit a Espanya. És la certificació del final d'una aventura, el Procés, convertida en paranoia.
En funció dels resultats d'avui, és probable que demà comenci un nou cicle per als partits processistes. Hauran de modificar les seves estratègies amb la mirada posada a formar una majoria independentista al Parlament. Aquesta sembla, avui diumenge 23 de juliol, l'única sortida esperançadora per a un espai en descomposició.
Més notícies: