El repte del PSC de no pagar els plats trencats de Pedro Sánchez

Pedro Sánchez no només s'endeuta econòmicament, també ho fa políticament: acumula deutes i paga els interessos amb més deute. L'amnistia n'és un exemple: necessària per a la investidura i amb quatre anys per pagar-la, és a dir, perquè s'oblidi. El problema és que aquests tempos no coincideixen amb els de Catalunya i això suposa un problema pel PSC.

Un aterratge suau

Salvador Illa ha pres l'estratègia pròpia del seu caràcter: moderació i deixar que cridin els altres. Mentrestant, ell capitalitza el PSC com l'única opció per a un aterratge social suau després de molts anys de procés. Però aquesta estratègia ara s'ha trobat amb l'imprevist de l'amnistia i, més en particular, del cost electoral de l'amnistia.

És la qüestió dels temps: de Catalunya, Sánchez ja té el que volia, que era l'avantatge sobre el PP i els vots nacionalistes. D'altra banda, confia que Illa aconsegueixi la presidència de la Generalitat: en aquest cas, la seva posició de força sobre ERC i Junts seria màxima. Els hauria embolicat amb taules mentre els robava la Generalitat per després posar-se la medalla d'haver tret els nacionalistes de les institucions.

Però l'especulació sempre té el mateix cost: un risc alt. Segons dades a què ha tingut accés El Confidencial , circulen enquestes per Moncloa que resten 600.000 vots al PSC. És a dir, la factura social dels set diputats de Junts, que a més ve amb interessos de demora. Perquè si Bildu té Pamplona, alguna cosa també demanarà Puigdemont.

La tàctica dels blocs

La tàctica de Sánchez dels dos blocs fa que els nacionalismes percebin el govern central com un caixer. Mentre duri, continuaran demanant, sabedors que tant ells com Sánchez estan lligats de mans i peus entre si. I això, la ciutadania, ho entén com un xantatge de minories.

Xantatge que, segons aquestes enquestes de consum intern, li costaria al PSC la meitat dels vots que va obtenir a les últimes generals. El cas és que circulació dels fluxos electorals va portar molts votants de Ciutadans de tornada al PSC. Aquest vot ara es reconduiria al PP o a l'abstenció, una part també podria tornar a Ciutadans i fins i tot Vox pensa batallar per ells.

Salvador Illa, en definitiva, es veu immers ara en la lògica de la divisió, que ho posa en una situació menys còmoda de la que voldria. Com tants altres que ballen el compàs de Sánchez, el líder del PSC ha hagut de passar d'assegurar que no hi hauria amnistia a haver-hi de comptar. Sigui com sigui, ve un 2024 intens: temes inèdits com el de la inseguretat, pressupostos tremolosos i la disputa electoral entre ERC i Junts. I el PSC lluitant per no haver de pagar els plats trencats de l'ambició de Pedro Sánchez de seguir a la Moncloa sigui com sigui.