Europa Press Un any de la fugida de Puigdemont: sense amnistia, més aïllat i enfonsat en les enquestes
El que havia de ser un revulsiu va acabar sent l'inici de la decadència de la seva figura i del seu projecte
Avui 8 d'agost es compleix un any de la segona fugida protagonitzada per Carles Puigdemont el dia de la investidura de Salvador Illa. Encara segueix oberta la investigació interna dels Mossos per esclarir què va fallar. Més enllà de deixar per terra el prestigi de la policia catalana, aquell espectacle no va servir per rellançar la imatge i el projecte de Carles Puigdemont
Carles Puigdemont no va aconseguir l’efecte desitjat | Europa Press
Més aviat el contrari. Un any després del seu frustrat retorn a Catalunya, el seu partit està més aïllat i la seva figura més discutida. En aquests dotze mesos ha vist la consolidació del Govern de Salvador Illa, el fracàs de la seva aliança amb Pedro Sánchez, l'enfonsament de Junts a les enquestes, i l'auge de la seva principal competidora Sílvia Orriols
El pitjor per a Carles Puigdemont és que la seva submissió al PSOE no ha servit per beneficiar-se de l'amnistia com pretenia. Waterloo posa el focus en els jutges, però l'independentisme ho veu com una confirmació del fracàs de la seva estratègia. Caldrà veure el cost polític que tindrà per a un Puigdemont la popularitat del qual està cada cop més tocada
El seu lideratge, cada cop més discutit
Tot i que volia utilitzar el seu retorn com a revulsiu per rellançar la seva figura, des de llavors tot ha anat a pitjor. La seva renúncia a liderar l'oposició a Catalunya ha deixat Junts aïllat entre el bloc de Govern (PSC, ERC, Comuns) i la dreta en auge (PP, Vox i Aliança Catalana). A Madrid, la crisi de corrupció al Govern de Pedro Sánchez ha deixat Junts en una posició incòmoda i molt delicada
Atrapat a l'impàs de la política espanyola i sense influència a l'escenari català, Junts s'enfonsa irremeiablement a les enquestes. El partit de Carles Puigdemont s'ha consolidat com el partit que més diputats perd a Catalunya, en contrast amb Aliança Catalana que és el partit que més creix. Una situació preocupant tenint en compte que falten menys de dos anys per al nou cicle electoral
Puigdemont va aconseguir revalidar el seu lideratge i reunificar el partit al congrés nacional de l'octubre de 2024. Però la situació actual planteja seriosos dubtes entre les pròpies files de Junts. Cada cop són més els qui creuen que la figura de Puigdemont està esgotada, i que la seva estratègia erràtica els condemna a acabar devorats per Sílvia Orriols
El processisme en hores baixes
L'annus horribilis de Carles Puigdemont ha coincidit amb una acceleració del procés de descomposició del processisme. El millor reflex d'això és la crisi a les entitats socials vinculades a Junts, com l'ANC de Lluís Llach o el Consell de la República. A més de la fugida d'afiliats, les darreres setmanes hi ha hagut guerres internes i dimissions de dirigents
Des de la seva segona fugida, Puigdemont ha anat de fracàs en fracàs | X
L'auge d'Aliança Catalana indica un esgotament de l'independentisme i la seva recerca de nous líders. Els principals assenyalats són Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, representants de l'elit processista a qui culpen del descarrilament del Procés. La seva fugida endavant pactant amb el PSOE no ha fet més que empitjorar les coses
La fugida de fa un any va ser una mostra més de la contradicció en què cavalca Puigdemont des que va investir Pedro Sánchez. També de la pèrdua de suport entre el propi independentisme. Es va consolidant la idea sobre la necessitat de fer un pas al costat per obrir una nova etapa que permeti recuperar l'hegemonia del nacionalisme conservador a Catalunya
Més notícies: