La dura crítica d'Alejandro Fernández a Salvador Illa: 'Tot segueix igual'
Fernández continua amb la seva estratègia de ser la veu de l'oposició al nou Govern del PSC
Des del principi, el plantejament del líder del PPC, Alejandro Fernández, va ser que el Govern del president Illa no representava cap novetat. Per contra, Fernández col·locava el PSC com a subsidiari del processisme i de la falsa sensació de novetat política. Fa poc més d'un mes, per exemple, Fernández qualificava el Govern d'Illa "d'anestèsia".
En aquest sentit, el líder popular ha carregat contra les promeses d'Illa – certament ambicioses – en matèries com l'habitatge. Segons li va retreure al president en el debat de política general, ni de bon tros aconseguirà complir el seu objectiu de construir 50.000 habitatges:
Un altre dels punts en què s'ha destacat Fernández durant els últims anys ha estat en la crítica els coneguts com a “xiringuitos”. Són famoses algunes de les seves intervencions parlamentàries en aquest sentit, arribant a citar un per un el nom de diferents organismes de la Generalitat. Aquesta crítica l'ha fet extensible al PSC, a qui li ha retret la capacitat per “col·locar” afins en tota mena de llocs.
I ara, amb motiu de la creació de l'Agència d'Atenció Integrada, Fernández s'ha reafirmat en les crítiques a l'immobilisme del PSC. “Canvia el govern, però tot segueix igual: més agències, consorcis, Observatoris... Servei ZERO. Endollats col·locats a dit: a palades”:
La lluita per l'oposició
Aquestes crítiques no són una anècdota. Per contra, reflecteixen la que és una situació inèdita al Parlament: que l'oposició ha quedat diluïda. Amb un Puigdemont que ha dimitit de fer oposició, i una ERC amb un marge de maniobra nul, Fernández ha optat per l'estratègia de reivindicar-se com a líder de l'oposició.
Això es va veure amb claredat a l'últim debat de política general, quan Fernández va presentar una esmena a la totalitat del plantejament d'Illa. Rebaixes d'impostos, crítiques a la sobredimensió administrativa i denúncia de l'augment de la inseguretat i de la imposició lingüística.
Paral·lel a tot això, Fernández encara capitalitza la victòria de la seva estratègia i del seu perfil dins del PPC. Com és sabut, durant uns mesos va sobrevolar la possibilitat que Gènova apartés Fernández com a líder del partit a Catalunya. A més de no haver estat el cas, Fernández representa ara un motiu d'esperança per a Feijóo, començant per l'aval de les darreres eleccions autonòmiques.
Més notícies: