Els dubtes sobre el nou govern de coalició

PSOE i Sumar van segellar aquesta setmana el seu acord per reeditar el govern de coalició. Ara falta que se sumin oficialment la resta de socis parlamentaris. Amb l'acord a Junts molt a prop de materialitzar-se, no sembla que Pedro Sánchez tingui problemes per amarrar el vot d'ERC, Bildu, PNB i BNG i, així, poder tornar a la Moncloa.

Encara que la seva investidura és cada cop més a prop, encara hi ha diverses carpetes per tancar. Són alguns dels dubtes que s'han de resoldre els propers dies, abans que finalitzi el termini (27 de novembre) que té el PSOE per evitar noves eleccions.

Quina amnistia hi haurà

Per ser president, Pedro Sánchez ha hagut de "canviar d'opinió" respecte a l'amnistia. Aquella amnistia que abans deia que no cabia a la Constitució, ara serà una realitat després del pacte a què arribarà amb Junts i ERC. L'abast que tingui aquesta llei és una de les incògnites que cal resoldre. I tot això, amb un redactat que no pugui tombar un Tribunal Constitucional amb, això sí, una majoria afí al PSOE.

S'hi podran acollir els policies imputats per la seva actuació l'1 d'octubre del 2017? Els sindicats policials ja han mostrat el seu rebuig perquè consideren que no van cometre cap delicte i que, per tant, no hi ha res a perdonar-los. També una part de l'independentisme està en contra d'aquesta mesura, tot i que sectors dels principals partits processistes no ho veuen del tot malament.

Una altra incògnita serà veure fins on arriba aquesta amnistia. Serà només per als polítics que van organitzar el referèndum de l'1-O? També inclourà la consulta del 9-N del 2014? CDR i Tsunami Democràtic podran acollir-s'hi? El que cada cop sembla més clar és que no ho podran fer imputats o condemnats per delictes que no estan directament relacionats amb el procés, com és el cas de Laura Borràs.

Magnitud de les concessions a ERC i Junts

Amb l'amnistia acordada, caldrà veure fins on està disposat a arribar Pedro Sánchez per aconseguir els vots d'ERC i Junts. Ells han demanat l'oficialitat del català a Europa, però la UE no està gaire per la feina i serà difícil que s'arribi a complir. Almenys de manera més o menys immediata.

També hi ha sobre la taula la figura del relator que validi el compliment dels acords. El PSOE sempre s'hi ha mostrat en contra, però podria ser una de les concessions que finalment donin a Puigdemont i els seus. Això sí, els processistes sempre han demanat que sigui una figura reconeguda mundialment. Però els noms que, de moment, han sonat són els de José Luis Rodríguez Zapatero (que Junts no vol) i el cardenal Juan José Omella, arquebisbe de Barcelona i president de la Conferència Episcopal, que segons Voz Pópuli han proposat els juntaires.

Considerar Catalunya una nació també és un dels cavalls de batalla de Puigdemont. Això ja queda reflectit a l'Estatut i no sembla que sigui un obstacle per arribar a un acord, sobretot perquè hi ha dubtes que realment acabi representant un canvi substancial a nivell legal.

Un nou finançament i el traspàs de Rodalies, exigències d'ERC, sí que són mesures que Pedro Sánchez pugui arribar a acceptar sense assumir-ne un gran cost, a diferència d'altres concessions.

Nous ministres: la quota catalana

Si Pedro Sánchez serà president és, en gran part, gràcies als vots obtinguts a Catalunya. Meritxell Batet va aconseguir 19 escons i va arrasar els seus rivals. A més, ERC i Junts han de ser els seus socis en la propera legislatura, així que seria el més lògic que hi hagués presència catalana al proper Consell de Ministres.

Actualment, l'executiu compta amb tres catalans: Joan Subirats (Universitats), Raquel Sánchez (Transports) i Miquel Iceta (Esports i Cultura). A les travesses per ser ministre a la propera legislatura ja han sonat Ada Colau (que diu haver rebutjat l'oferta tot i estar vetada) i fins i tot Jaume Collboni, alcalde socialista de Barcelona.

Fràgil equilibri entre socis

Un altre dels dubtes que tindrem a la propera legislatura és com aconsegueix Pedro Sánchez mantenir la seva fràgil majoria al Congrés. D'una banda, hi ha Podemos que manté una guerra oberta amb Sumar. I que no sembla que rebaixin les seves ganes de confrontar si, finalment, com tot indica, Irene Montero no repeteix com a ministra d'Igualtat.

D'altra banda, tenim els partits de l'anomenat Frankenstein. I és que ERC, Bildu i BNG sí que es poden considerar part del bloc progressista del Congrés. Però Pedro Sánchez haurà de tirar endavant tota la legislatura -amb els pressupostos anuals inclosos- amb el suport de PNB i Junts. Uns partits que, malgrat alguna pinzellada progre, són considerats formacions de dretes o, si més no, propers als empresaris i a altres sectors poc afins a PSOE i Sumar.