La dualitat d'ERC: qui ja no té càrrec fa campanya pel 'no' Salvador Illa

"Estàs d'acord que Esquerra Republicana voti a favor de la investidura del candidat socialista a canvi de la sobirania fiscal, la promoció i la protecció de la llengua catalana, la Convenció Nacional per a la resolució del conflicte polític i la resta de mesures acordades? ".

Aquesta és la formulació de la pregunta que demà hauran de respondre els 8.700 afiliats d'ERC, a la consulta per validar o tombar el preacord amb el PSC per a la investidura de Salvador Illa.

Entre els partidaris del sí hi ha la cúpula del partit, amb Marta Rovira, Raquel Sans i Pere Aragonès al capdavant. Però també altres alts càrrecs i representants institucionals com ara Elisenda Alamany, Joan Tardà, Gabriel Rufián, Joan Queralt i Francesc-Marc Álvaro. Oriol Junqueras s'ha mostrat més prudent, valorant l'acord aconseguit però entenent també la desconfiança d'una part de la militància.

Els del sí i els del no

Què tenen en comú els defensors del sí al preacord d'investidura? Efectivament, tots ocupen un càrrec orgànic o institucional, i el seu futur polític i el seu sou depèn en bona mesura del que passi demà. Entre els partidaris d'avalar l'acord hi ha altres càrrecs intermedis, com el Director General de Polítiques Públiques LGTBI, Xavier Florensa, que en cobra 93.000 a l'any i des del 2007 viu de la política

Tot i que això també funciona a la inversa, ja que el sector del 'no' està trufat d'exalts càrrecs i polítics retirats que actuen en molts casos per ressentiment. Alguns van ser desplaçats per la direcció actual i veuen a la votació de demà una oportunitat de passar comptes. Altres no actuen per rancúnia, però sí que es veuen més alliberats a l'hora de votar en contra de la direcció.

És el cas de Jordi Orobitg, que va ser diputat d'ERC des del 2015 i va quedar fora del Parlament el 12 de maig passat. O de l'exsocialista Carles Castillo, que també va ser diputat l'anterior legislatura però aquesta vegada en va quedar fora.

Menció especial mereixen els exalts càrrecs d'ERC a Tarragona , com l'exalcalde de Tarragona Pau Ricomà i l'extinent d'alcalde Sergi de los Ríos. Tots dos han expressat la seva intenció de votar 'no', encara que en aquest cas per la seva especial animadversió davant del PSC. Així ho han explicitat, fixant la seva atenció a l'alcalde socialista de Tarragona, ex de Ciutadans, Rubén Viñuales.

Contra Puigdemont (sí) o contra el PSC (no)

En el cas de Tarragona hi influeix molt l'experiència local i les dinàmiques territorials dels partits. Allà on ERC ha tingut una bona relació amb el PSC són més favorables a votar sí. En canvi, allà on la política local ha estat marcada per la rivalitat entre ERC i el PSC tendiran a exercir un vot antipsc, és a dir, a votar no.

Així, a grans trets podem diferenciar una doble sensibilitat: els que prioritzen la rivalitat amb Junts i votaran que sí per fastiguejar a Carles Puigdemont, i els que prioritzen la rivalitat amb el PSC del 155 i no volen sota cap concepte fer president a Illa.

Hi ha raons més de fons. Els del sí esgrimeixen arguments tàctics, entenent que és una oportunitat de condicionar el govern els propers quatre anys i que no fer-ho llança el partit a un escenari massa incert. Els del no estan empesos sobretot per la desconfiança, i la convicció que Salvador Illa representa el sector més espanyolista del PSC.

Allò que uns venen com un acord històric altres ho veuen com una traïció històrica. La lògica diu que s'imposarà el sí. Però passi el que passi, sembla que la consulta no farà més que aprofundir encara més en la divisió interna del partit.