Avís per al tripartit: Barcelona torna a signar el lloguer més car d'Espanya

Tossuda, la realitat avança al seu propi ritme, sense parar gaire atenció als espectacles polítics. I d'un temps ençà, la realitat ha fet un acte de presència destacat a Catalunya en multitud de temes. Entre ells, sobresurt el problema immobiliari.

És un problema fonamental que té implicacions molt profundes. Ens referim, per exemple, al creixement de la desigualtat social, que afecta sobretot els joves. Això provoca que s'aturi el desenvolupament normal d'una societat.

Però, més enllà de les implicacions a llarg termini, el problema immobiliari és un problema del present. I així ho reflecteixen les dades mes rere mes.

Segons les últimes dades immobiliàries de l'Idealista, el preu de lloguer a Espanya ha pujat un 10,4% al juliol de manera interanual. Novament Barcelona té el dubtós honor de tenir els lloguers més cars d'Espanya. Amb 21,6 euros per metre quadrat, la capital catalana engreixa encara més el problema immobiliari.

Un problema per a Salvador Illa

El doble acord ERC-PSC i Comuns-PSC contempla el problema de l'habitatge, encara que ho faci amb promeses faraòniques. Sobretot, per part dels Comuns.

Republicans i socialistes s'han posat d'acord, diuen, per desenvolupar un programa d'habitatge públic urgent. Segons l'acord, posaran en marxa un programa per arreglar habitatges per augmentar l'oferta de lloguer social. Així mateix, es comprometen a aplicar la llei estatal d'habitatge i regular el lloguer turístic.

És a dir, res que no s'hagués proposat el Govern del president Aragonès.

Per la seva banda, Comuns i socialistes han signat pràcticament el mateix. La diferència és que els Comuns, orfes de discurs, volen capitalitzar el problema de l'habitatge per apuntar-se mèrits. Jéssica Albiach ja ha sortit a dir que “aquesta legislatura serà la legislatura de l'habitatge i amb aquest acord ho podem garantir”.

En aquesta línia, els Comuns han fet la carta als Reis.

Han anunciat que posaran en marxa, i de manera urgent, la construcció de 50.000 pisos entre 2024 i 2030. Així mateix, els Comuns diuen haver aconseguit que Incasòl promogui 15.000 habitatges més de protecció oficial. És a dir, 65.000 habitatges en total.

I n'hi ha més. Igual que els republicans, els Comuns s'apunten a la regulació – la mateixa que ja han promogut des de l'Ajuntament i el Gobierno central – i anuncien i) el control dels lloguers turístics; ii) aprovar el règim sancionador per garantir l'aplicació de la llei d'habitatge.

Igualment, han inclòs un punt per estudiar l'aplicació d'un impost contra l'especulació. Per acabar, es destinaran 350 milions d'euros en 4 anys (una legislatura) per ampliar el parc públic en 5.000 habitatges mitjançant compra per tempteig i retracte, és a dir, amb prioritat per a l'administració pública.

Però la veritat és que mentre Barcelona segueixi acumulant població, el marge de maniobra serà reduït. És un problema d'oferta, sí, però també per excés de demanda.