Donald Trump torna a la Casa Blanca: i ara, què?

Festa gran a aquestes hores a les casernes generals de la dreta internacional, i plors a l'esquerra globalista. El triomf aclaparador de Donald Trump certifica l'auge de les propostes sobiranistes i proteccionistes, i obre una nova etapa a nivell mundial. Moltes incògnites s'obren ara: què passarà amb Ucraïna i l'Orient Mitjà, anem cap a una guerra comercial com diuen molts mitjans, com ens afectarà Europa?

Kamala Harris, la gran aposta de l'esquerra internacional, ha estat un autèntic fiasco. Trump li ha pres els estats clau, i malgrat partir amb desavantatge per l'assalt al Capitoli i els seus embolics judicials, s'ha imposat amb rotunditat. No només ha aconseguit 266 vots electorals per 219 de Harris, sinó que també s'ha imposat al Senat i està vorejant la majoria al Congrés.

L'expresident es presentava a la reelecció amb un missatge clar: revertir el nefast llegat de Joe Biden, que ha deixat el país sumit al caos migratori, un món en flames i una economia amb símptomes d'esgotament. El seu programa es basava en el refredament dels conflictes internacionals, el proteccionisme econòmic i l'ordre interior per “tornar a fer gran Amèrica”.

Com afectarà Europa

Com va passar amb la seva victòria a les presidencials del 2016, el segon mandat de Donald Trump està provocant les lectures apocalíptiques de bona part de la premsa internacional. Els líders de la Unió Europea estan especialment preocupats. El proteccionisme de Trump podria clavar el cop definitiu a l'economia europea en recessió, però a més la tornada a la Casa Blanca posa en perill els plans de la UE a Ucraïna, debilita l'OTAN i reforça el front nacionalpopulista encapçalat per Viktor Orbán.

A nivell econòmic, Trump aposta per una pujada del 10% dels aranzels per a tots els països i del 60% en el cas de la Xina. Els Estats Units són els principals socis comercials de la Unió Europea: en una dècada s'ha duplicat l'intercanvi, amb exportacions sobretot de medicaments i vehicles i importacions de gas i petroli. És lògic per tant que els resultats a la Casa Blanca hagin desfermat el pànic a Brussel·les, més tenint en compte que Trump va prometre represàlies contra la UE.

La preocupació s'estén també a la política exterior, perquè els plans de Donald Trump passen per acabar com més aviat millor amb el conflicte a Ucraïna. Ara s'obre el risc d'una negociació directa de Washington amb Moscou, i el tall de subministraments, sobretot d'armes, al capdavant ucraïnès. Trump també ha exigit més aportació dels països membres de l'OTAN per mantenir l'aliança, i el seu mandat podria comportar menys presència dels Estats Units a Europa i un debilitament de l'aliança atlàntica.

Finalment, la tornada de Trump a la Casa Blanca tanca un cicle victoriós per a les opcions nacionalpopulistes i de la dreta radical al món. Després de Bukele i Milei a Amèrica Llatina, i de Meloni, Wilders o Kickl a Europa, el retorn del trumpisme confirma la bolcada ideològica global. L'esquerra ha deixat de ser una solució per a les classes mitjanes, que ara confien a la nova dreta per recuperar l'estabilitat i la prosperitat. A Europa, la victòria de Trump és un cop clar a l'elit globalista (Von der Leyen, Macron, Scholz, Sánchez) i un reforç de la línia ultraconservadora des d'Holanda i Àustria fins a Polònia i Hongria.

Apocalipsi o oportunitat?

El que hem exposat anteriorment podria traslladar una visió apocalíptica, però al final tot es redueix al relat. El programa econòmic i d'acció exterior de Donald Trump suposa una amenaça sobretot per a les elits europees, però obre una oportunitat per a les classes mitjanes aixafades per les polítiques d'aquesta elit. Unes polítiques que, embolicades amb la ideologia progre, han portat la UE a la recessió i la irrellevància a la política exterior.

La UE ha passat a ser un gegant burocràtic amb una economia anèmica i un poder lluny que va ser al seu moment davant dels grans poders com Rússia i els Estats Units. Fins ara liderava amb els Estats Units el globalisme internacional, però la victòria de Trump amenaça seriosament el seu hegemonisme. La UE corre el risc de quedar reduïda al no-res entre els Estats Units emergents sota l'ègida de Trump i l'auge dels països BRICS, liderats per Rússia i la Xina.