Pablo Iglesias es llança amb tot a buscar Pedro Sánchez i Yolanda Díaz

El 5 de maig del 2021 Pablo Iglesias va anunciar la seva dimissió com a vicepresident del Govern de coalició PSOE-Podem que presidia Pedro Sánchez. El líder Podem va cedir el testimoni a una Yolanda Díaz en què va confiar per recuperar la confiança en el partit. L'esperança que despertava llavors gallega semblava ser l'única opció per salvar un projecte que s'estava desgastant a la mercè de les contradiccions de la coalició amb el PSOE.

Yolanda Díaz va acceptar l'encàrrec a contracor, però un cop instal·lada al càrrec va posar rumb cap a la ruptura i l'inici d'un procés de renovació. Allò va ser un desafiament que Iglesias no va perdonar. L'acostament entre Pedro Sánchez i Yolanda Díaz no només ha estat el detonant de la ruptura de l'esquerra, sinó també d'una guerra personal del fundador de Podem contra el binomi PSOE-Sumar.

Podem va escenificar la ruptura abandonant el Govern per passar al grup mixt. Ara, la guerra entre José Luis Ábalos i el PSOE amb l'escàndol de corrupció pel mig ofereix als morats l'ocasió perfecta per venjar-se. Pablo Iglesias lidera des del seu terminal mediàtic l'ofensiva contra el Govern amb Ábalos mediante.

PSOE i corrupció: benzina per a Pablo Iglesias

Pablo Iglesias està bombardejant amb el cas Ábalos a les seves xarxes socials, a través del seu digital Diario Red i del seu programa La Base , i als mitjans on truquen, com TV3. El missatge és clar, “tot i que l'exministre ha d'abandonar els càrrecs actuals, el PSOE utilitza la clàssica tàctica del cap de turc, boc expiatori o tallafocs”. D'una manera encara més clara, Iglesias assenyala l'entorn de Pedro Sánchez i apunta la corrupció sistemàtica del bipartidisme (PSOE-PP).

A la seva editorial “La corrupció i el relat”, a Diario Red, llisca que la responsabilitat del cas de corrupció no podia esgotar-se a Ábalos. Per a Iglesias, també estarien implicats la presidenta del Congrés, Francina Armengol, i els ministres Ángel Víctor-Torres, Fernando Grande-Marlaska i Salvador Illa. “Si José Luis Ábalos té responsabilitat política en el cas Koldo, per què no en tenen tots aquests dirigents del PSOE?”, es pregunta.

La seva conclusió és que el sacrifici polític d'Ábalos és “una mera escaramussa mediàtica per intentar controlar el relat”. A més, carrega contra els mitjans afins al PSOE a la seva editorial “Jose Luis Ábalos i la progressia mediàtica”. Afirma que "els trets contra Ábalos no busquen lluitar contra la corrupció, sinó acompanyar l'operació tallafocs per protegir Pedro Sánchez".

L'ocasió ideal per reivindicar Podem

L'escàndol de corrupció que esquitxa el PSOE serveix a Pablo Iglesias per justificar el motiu pel qual va néixer Podem, la lluita contra el sistema corrupte del bipartidisme. La seva sortida del Govern per anar-se'n al grup mixt li posa en clar avantatge per criticar el PSOE. Tant ell com Pablo Echenique han reivindicat el fet que a Podem no hi hagi “un sol cas de corrupció ni de portes giratòries”.

L'estratègia ha estat assumida també per la cúpula de Podem, que demana “que s'investigui fins al final i es repari el mal causat”. Tot i que no han esmentat Sumar, a Podem tenen clar que ara el problema de credibilitat el té Yolanda Díaz. I que el partit magenta ho tindrà difícil per justificar la seva aliança amb un partit tacat per l'escàndol de corrupció.

És clar que més enllà de les implicacions que tingui a Sumar, tot el que sigui debilitar el Govern de coalició és positiu per a Podem. Els morats estan en ple procés de recuperació amb la mirada posada a les eleccions europees del mes de juny. Ara es poden diferenciar com l'únic partit de l'esquerra íntegre i sense casos de corrupció (PSOE) o aliats amb partits suposadament corruptes (Sumar).