La doble moral del diari Ara amb Vox i Gabriel Rufián

El Diari Ara va ser el segon diari més subvencionat per la Generalitat el 2023, amb 800.000 euros de diners públics sense comptar la publicitat institucional. Una quantitat gens menyspreable, que la capçalera correspon amb una línia editorial amable amb el poder. El diari afí a Esquerra també ha entrat en campanya, sumant-se a l'ofensiva dels mitjans processistes contra Vox i altres partits de la dreta.

El periodista Maiol Roger, conegut per col·laborar en programes de TV3 rient-se sempre dels mateixos partits, ha tornat a donar mostres d'un notable biaix ideològic. En un article al Diari Ara, el periodista periodista intenta assenyalar les contradiccions de Vox i el seu candidat Ignacio Garriga: “L'estrany fet que no hagi tornat cap dels 87.276 euros que ha cobrat del Parlament que vol eliminar”, escriu.

Maiol Roger recupera les declaracions d'Ignacio Garriga quan el 2021 assegurava presentar-se a les eleccions al Parlament per eliminar l'estat de les autonomies. Una contradicció, a parer seu, perquè durant quatre anys ha estat cobrant de la institució que eliminaria una vegada arribat al poder. Una interessant reflexió, que no obstant ens porta a preguntar-los com a Maiol se li pot haver oblidat el major exponent de semblant contradicció (que no és altre que Gabriel Rufián).

La contradicció flagrant de l'ARA

"Què farien els 118 diputats autonòmics de Vox, els consellers de cinc governs regionals on són presents, si de cop compleixen una de les seves principals promeses electorals", pregunta l'autor de l'article. I afegeix que Garriga “aspira a mantenir el seu pes al parlament que vol eliminar i que li ha pagat 87.276 euros cada any sense que consti que la seva indignació l'hagi portat a tornar cap nòmina”. Ara canviïn el nom de Vox pel d'ERC i el d'Ignacio Garriga pel de Gabriel Rufián, i vegin si l'argument continua sent vàlid.

Què farien els set diputats d'ERC (van arribar a ser 14) si complissin la promesa que va fer Gabriel Rufián el 2015 de deixar el seu escó en 18 mesos per tornar a la República Catalana independent? Què farien si simplement fossin coherents amb el discurs segons el qual el Congrés dels Diputats és el parlament d'un país estranger? En paraules de Maiol (amb un simple canvi de subjecte), “Gabriel Rufián aspira a mantenir el seu pes al parlament del que renega i que li ha pagat 113.468 euros anuals sense que consti que la seva indignació l'hagi portat a tornar cap nòmina”.

Sempre al servei del poder

Però anem una mica més enllà, ¿per què aquesta desimboltura de l'autor en la denúncia de la contradicció de Vox i la seva doble raseria amb el líder d'ERC al Congrés? ¿Respon potser aquest oblit selectiu a la generosa quantitat amb què ERC rega periòdicament al medi en què treballa Maiol Roger? No és doncs un exemple de com podem mesurar la independència dels mitjans catalans a les subvencions públiques que reben i la publicitat institucional?

Els principals mitjans del règim (TV3, RAC1, ANC) ja han començat la seva particular campanya, orientada a salvar el processisme i estigmatitzar els partits que consideren “extrema dreta”. Fa temps que aquests mitjans han oblidat el rigor, el deure d'independència i el reconeixement de la pluralitat política per exercir de voure del poder, que ara representa ERC i el seu univers ideològic. I el pitjor de tot és que segueixen emmascarant-lo com a periodisme crític i compromès, després del qual s'amaguen en realitat interessos econòmics i una bona dosi de superiodiat moral.