La divisió dins del processisme arriba també a l'ANC

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) està vivint a les seves pròpies carns el procés de divisió que pateix el propi moviment independentista. La direcció ha assumit el repte de presentar-se a les properes eleccions al Parlament, com a mesura de pressió sobre els partits processistes (ERC, Junts i CUP). Però un sector crític ha convocat una reunió per debatre el moment actual de l'entitat i quina funció ha de complir.

Consideren que l'ANC ha perdut la seva capacitat mobilitzadora i qüestionen que hagi de competir en unes eleccions amb altres partits. Pesos pesants com Pere Pugès, Jordi Pesarrodona, Pep Cruanyes i Jaume Marfany han convocat la reunió. Volen que l'ANC torni a ser el referent cívic del moviment independentista.

La proposta de la llista cívica ha provocat un nou cisma intern a l'ANC i una guerra entre dirigents i exdirigents de l'entitat. L'Assemblea ha experimentat el mateix procés de declivi i de divisió que el Consell de la República. Són instruments que van néixer a l'escalf de l'auge del Procés, però que han estat condemnats per la crisi política i la desmobilització.

Cisma a l'ANC

L'anàlisi que fa el sector crític és devastador, ja que l'entitat ha passat de 500 assemblees territorials a menys d'un centenar. Per ressuscitar el projecte, han convocat una reunió en què debatran les noves estratègies i el full de ruta. Entre altres coses, es discutirà l'oportunitat de presentar-se a les properes eleccions al Parlament.

La idea de la llista cívica neix de l'absència d'una proposta política de defensa de la via unilateral independentista. Molts votants independentistes se senten traïts pels partits tradicionals, però fins ara només tenen l'abstenció com a alternativa. D'aquí neix la idea d'impulsar una candidatura electoral que representi les seves aspiracions.

El sector crític que representen Pugès, Pesarrodona, Cruanyes i Marfany considera que la direcció actual ha portat l'entitat a la deriva. I que davant de la seva incapacitat per reconduir el projecte, la seva única sortida ha estat la llista cívica. Per a ells, el repte és recuperar el lideratge sense abandonar l'àmbit de la societat civil.

La direcció es manté ferma

Assemblees territorials com ara Girona, Sabadell, Terrassa i Mataró s'oposen frontalment a la llista cívica. Reivindiquen el caràcter no partidista i plural de l'entitat, que descarta explícitament la seva participació en conteses electorals. Els crítics adverteixen que la immensa majoria de l'ANC no vol la llista cívica, i que en impulsar-la des d'una minoria, la direcció s'ha posat en evidència.

La direcció actual de l'ANC rebutja la reunió impulsada pel sector crític i recorden quins són els procediments orgànics de l'entitat. Els socis van triar el Secretariat Nacional, i aquest pren les decisions, que després són ratificades o rebutges en consultes o mitjançant esmenes. La decisió de participar o no a les eleccions serà sotmesa a una consulta entre l'1 i el 14 de març.

La realitat és que l'independentisme arribarà a les eleccions al Parlament (previstes per a finals del 2024 o principis del 2025) més dividit que mai. Les enquestes assenyalen un desgast d'ERC i Junts, que ni amb la CUP sumarien una majoria independentista. La presentació de la llista cívica podria perjudicar encara més el bloc sobiranista.