Divisió entre els presos del procés

Lluny han quedat aquells temps en què els ‘presos polítics’ simbolitzaven la unió del processisme sota un mateix objectiu. La divisió imperant a ERC i Junts també ha trencat la unitat dels nou condemnats pel procés. Líders com Junqueras i Turull es barallen ara per la investidura de Pedro Sánchez.

Els últims a mostrar les seves discrepàncies han estat Joaquim Forn, de Junts, i Dolors Bassa, d'ERC. Joaquim Forn va ser condemnat a 10 anys i sis mesos de presó per sedició, per promoure el referèndum quan era Conseller d'Interior. Dolors Bassa va ser condemnada a 12 anys per sedició i malversació, per haver facilitat el referèndum quan era Consellera de Treball.

Forn, amb la línia dura

Joaquim Forn ha trencat el seu silenci en una entrevista a Vilaweb. L'exconseller ha dit que l'amnistia per a tots els condemnats del procés és “un pas necessari però insuficient” per investir Pedro Sánchez. En aquesta línia, ha advertit que “això per si sol no resol el conflicte polític entre Catalunya i Espanya”.

Forn es posiciona així amb la tesi de l'independentisme radical, partidari de tensar la corda al màxim en les negociacions amb el PSOE. Per a ell, Junts ha de posar l'autodeterminació com a punt innegociable de les negociacions. Demana un referèndum, el blindatge de l'escola catalana, el finançament de la Generalitat, i l'oficialitat del català a la Unió Europea.

“Sense un compromís clar en aquestes qüestions no veig possible plantejar un pacte amb Pedro Sánchez”, afirma. Per tant, es posiciona amb la línia de referèndum o eleccions.

Dolors Bassa discrepa

L'exconsellera Dolors Bassa ha manifestat també la seva opinió sobre l'estratègia a seguir amb la investidura. En la línia d'ERC, s'ha mostrat favorable a rebaixar les condicions per investir un govern progressista.

“L'amnistia és una bona justificació del suport dels partits independentistes” a la investidura, ha dit. En la seva opinió, fer president a Pedro Sanchez “és una oportunitat per poder condicionar el govern estatal amb nous èxits”. L'exconsellera renunciaria per tant a la proposta de màxims del referèndum.

La seva posició pragmàtica coincideix amb l'estratègia d'Esquerra, defensada pel seu líder Oriol Junqueras. Aquest ha defensat la negociació de “progrés en l'autodeterminació, l'amnistia, economia i infraestructures”. Però descarta posar el referèndum com a ultimàtum per forçar unes noves eleccions.

Turull i Rull, el sector dur de Junts

Jordi Turull i Josep Rull representen el sector intransigent de Junts partidaris de tensar la corda amb el PSOE. Fins i tot plantegen la necessitat del bloqueig polític si Pedro Sánchez no accedeix a la seva petició de màxims. Aquest és el sector que pressiona Carles Puigdemont perquè mantingui una negociació dura.

Els dos expresos del procés carreguen contra un altre expres, Junqueras, i la seva estratègia de “tornar a l'autonomisme”. Per la seva banda, Carme Forcadell, de l'òrbita d'Esquerra, va recordar en un acte recent a Pedro Sánchez el seu compromís d'una consulta a Catalunya.

Cal recordar que Carme Forcadell i Joaquim Forn presideixen l'Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació.

El silenci dels Jordis

Sorprèn el silenci de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, dos dels líders més carismàtics del Procés. Després de rebre l'indult, Jordi Cuixart va ser un dels més vehements en apel·lar a la necessitat de l'amnistia i el referèndum. Però fa temps que està retirat de la primera línia política i de moment no ha donat el seu parer.

El mateix passa amb Jordi Sánchez, que va sortir de Junts de males maneres i des de llavors guarda un rigorós silenci. A diferència de Sánchez, Cuixart sí que té una bona relació amb Puigdemont, i podria influir en la seva decisió final.