Un dirigent d?ERC amenaça funcionaris després de la polèmica dels empadronaments

Primer va ser El Periódico , després la Generalitat, a continuació la Síndica de Greuges, i per rematar, fins a la Unió Europea. Una per una, les institucions s'han anat sumant a la campanya antiorriols per la polèmica dels empadronaments. Només faltava que algú significat d'ERC sortís a dir la seva.

Ha estat Joan Queralt, el líder dels republicans al Senat, que ha advertit els alcaldes amb un to amenaçador. "Compte amb els ajuntaments que obertament o amb picardia no donin el degut compliment a les peticions d'empadronament". El seu avís s'adreça directament a “electes i funcionaris”.

Segons Queralt, jurista i professor de Dret Penal, “hi pot haver en joc delictes de prevaricació o impediment dels drets cívics”. S'alinea així amb la Generalitat, el departament de Drets Humans de la qual va assenyalar un possible delicte de “discriminació”. Darrere hi ha una clara intenció d'assenyalar la cladesa de Ripoll.

La polèmica de l'empadronament

La polèmica va sorgir per la denúncia d' El Periódico de suposades traves de l'alcaldessa de Ripoll a l'hora d'empadronar els nouvinguts. Acusaven Sílvia Orriols de deixar els immigrants sense els serveis públics bàsics. El motiu, la decisió de l'alcaldessa d'esgotar els terminis establerts per la llei (tres mesos) per inscriure els nouvinguts.

La realitat és que és una pràctica més o menys habitual almenys en una cinquantena de municipis de tot Catalunya i de tots els colors polítics. Ajuntaments d'ERC, Junts, PSC i els Comuns, entre altres, també esgoten els tres mesos. De vegades per lentitud burocràtica, una altra com a mitjà dissuasiu en localitats molt saturades.

Però la polèmica en aquest cas s'ha centrat a Ripoll, on governa Aliança Catalana. L'alcaldessa ha estat al punt de mira des del minut zero, i la controvèrsia al voltant del padró ha servit per orquestrar la campanya. L'espurna la va deixar anar curiosament El Periódico, el tercer diari més subvencionat per la Generalitat el 2023.

Responen a Joan Queralt

Aquests dies s'ha observat una distància creixent entre els mitjans subvencionats i el poder al voltant d'ERC, d'una banda, i els ciutadans, de l'altra. Això es pot veure, per exemple, a les respostes al missatge de Joan Queralt. Li pregunten què passa amb els ajuntaments que empadronen vint persones en un mateix pis sense controls i posant en perill les seves vides.

“Caldrà comprovar com a mínim que compleixin els requisits, no? O pel sol fet de demanar-ho ja s'ha de concedir? I tu ets un suposat jurista de prestigi?”, diu un altre comentari. Apunten que la formulació correcta seria, “cura amb els ajuntaments que obertament o amb picardia no revisen degudament el compliment de les peticions d'empadronament”.

Afirmen que “també hi pot haver un delicte de coaccions quan es pressiona un electe o un funcionari perquè acceleri els tràmits sense fer les comprovacions necessàries”. L'alcaldessa de Ripoll, per part seva, ha recordat que està complint la llei. I que els nouvinguts, a més de drets, també tenen deures.