E-Noticies Les diputacions provincials de Catalunya, un forat de 2.000 milions d'euros
Aquests organismes duplicats han augmentat el seu pressupost i les despeses de personal des del 2022
L'aprovació d'un nou increment salarial a la Diputació de Tarragona ha provocat un gran rebombori i la indignació de molts catalans. És el quart augment salarial (un 9,5% en total) que s'apliquen els membres de la corporació des de 2022. Però el cas de Tarragona no és aïllat, i reobre el debat sobre la utilitat d'aquests organismes i l'eliminació de duplicitats de càrrecs públics.
Dirigents provincials de Tarragona, amb Noemí Llauradó al capdavant | E-Noticies
Un cop més són els ciutadans qui paguen la festa. A Tarragona, l'augment salarial va acompanyat d'un increment pressupostari de més d'1,5 milions, dels quals 51.566 van destinats a despeses de personal. Un patró que es repeteix a la resta de diputacions, amb augments salarials i ampliació de pressupost els darrers anys.
Lluïsa Moret cobra més que Pedro Sánchez
La Diputació de Barcelona és la que té més pes, i va aprovar l'any passat un augment del 5,21% del pressupost anual -fins als 1.308 milions. El 82% del pressupost va destinat a les entitats locals i la resta, 298 milions, a l'estructura interna. La partida per a salaris, de 298 milions d'euros, va augmentar un 6,5%.
La Diputació de Barcelona està governada per PSC, ERC i Comuns, i presidida per la número dos dels socialistes Lluïsa Moret. És la presidenta provincial que cobra més de tot l'Estat, amb 114.017 euros anuals (més que el president del Gobierno).
Lluïsa Moret, presidenta provincial amb un sou astronòmic | Europa Press
Però això no és tot, perquè una vintena d'alcaldes van passar a cobrar de la diputació perquè el sou dels ajuntaments sol ser més baix. És una mostra de com arriben a ser de suculentes les diputacions per als partits. A aquesta despesa cal sumar-hi el que costen els ajuntaments i els consells comarcals a les arques públiques.
Rubén Viñuales, 10.000 euros més a la diputació
La segona diputació més cara de Catalunya és Tarragona, amb un pressupost de 222,4 milions per a aquest 2025. La seva presidenta Noemí Llauradó, d'ERC, també és la segona dirigent provincial que més cobra: 90.169 euros després d'aquest darrer increment salarial.
En el cas de Tarragona es destinen 76,5 milions d'euros del pressupost a despeses de personal, un 0,6% més que el 2024. En aquest cas el PSC es reparteix amb ERC els alts càrrecs. El vicepresident és l'alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, que cobra 87.974 euros anuals de la diputació -davant dels 77.915 que cobrava de l'ajuntament.
Diputació de Girona: Més de 304 milions
La tercera diputació amb més pressupost és Girona, amb 207,1 milions d'euros el 2025. L'organisme està governat per ERC i Junts. El seu president Miquel Noguer, de Junts, és qui menys cobra de les quatre diputacions, amb un sou de 79.118 euros anuals.
La Diputació de Girona va aprovar una pujada del 5% dels pressupostos per a aquest any, i un 6,3% més en despeses de personal (27.267.987 euros). De fet, aquesta és una de les que més diners destina a salaris (82,2 milions, un 27% del pressupost anual).
Joan Talarn i Miquel Noguer, presidents provincials de Lleida i Girona | E-Noticies
A això cal sumar-hi la despesa en corporacions provincials com el Consorci d’Aigües Costa Brava Girona, el Consorci de les Vies Verdes, el Consorci de les Gavarres, o el Patronat de Turisme. Això eleva la despesa anual a més de 304 milions.
Lleida, més malbaratament en sous
La Diputació de Lleida és la que té menys pressupost de les quatre, 172,4 milions per al 2025. Però el seu president, Joan Talarn (ERC), és de fet el tercer que més cobra amb 82.000 euros anuals. La Diputació de Lleida va augmentar un 4,8% el pressupost per a aquest any, i bona part (més de 78 milions) es dediquen a l'estructura interna.
El de Lleida és un altre bon exemple de com les diputacions absorbeixen els recursos públics per càrrecs duplicats i funcions excedents. El total dels salaris d'alts càrrecs de les quatre diputacions ascendeix a 480.247.466 euros, la qual cosa suposa un 28% dels pressupostos.
Més notícies: