Dinamarca, el país on l'esquerra ha aconseguit revertir la immigració massiva

“La immigració massiva és una amenaça per a la vida quotidiana a Europa, i sobretot per a les classes treballadores europees. L'arribada descontrolada d'immigració devalua els salaris, distorsiona el mercat i genera problemes de seguretat. Els qui més ho pateixen són les classes populars, els més humils”.

Aquestes paraules no les va pronunciar Georgia Meloni, ni Marine Le Pen, ni Santiago Abascal, ni Alice Weidel. La seva autoria correspon a Mette Frederiksen, presidenta del Partit Socialdemòcrata Danès, primera ministra de Dinamarca. És també la líder indiscutible d'una nova onada de socialdemòcrates europeus partidaris d'efectuar un gir pragmàtic per neutralitzar l'ascens de l'extrema dreta.

L'èxit de Frederiksen va més enllà i es basa en unes dades aclaparadores que converteixen Dinamarca en un oasi enmig de la crisi migratòria europea. En pocs anys ha reduït un 28% la immigració del país i un 82% les sol·licituds d'asil. El 85,9% dels nadons que neixen són de pares danesos, mentre que a Catalunya els autòctons no arriben al 50%.

La recepta danesa: menys ajudes i més mà dura

El secret danès és una política de mà dura que genera un consens gairebé total entre els partits i en la societat. El punt d'inflexió va ser 2015, quan la dreta radical va aconseguir un històric 21,5% dels vots a les eleccions generals. Va coincidir amb l'enfonsament del Partit Socialdemòcrata, després d'haver fet marxa enrere a les mesures antiimmigració del govern liberal conservador.

El Partit Socialdemòcrata va prendre nota d'allò i va iniciar un gir que el portaria de nou al poder quatre anys després. La política migratòria dels últims anys, guiada per l'esquerra, es basa en tres eixos: l'enduriment de les condicions d'asil, la dràstica restricció de les ajudes públiques, i una acceleració de les deportacions.

Per obtenir els papers a Dinamarca cal superar un examen de llengua i una prova de coneixement de la història i la societat. Qualsevol condemna de presó impedeix automàticament formar part de la societat danesa. A més, s'han endurit els criteris per poder sol·licitar l'asil, cosa que porta molts sol·licitants a desistir.

En paral·lel s'han restringit dràsticament les ajudes públiques als immigrants per tal d'evitar l'efecte crida. La primera ministra socialdemòcrata va advertir que a partir d'ara per cobrar una ajuda a Dinamarca calia treballar. Les poques ajudes que es concedeixen porten com a requisit un mínim d'hores de treball comunitari.

L'altra vessant de la política migratòria danesa té a veure amb la mà dura. El Partit Socialdemòcrata vincula sense complexos l'augment de la inseguretat amb la immigració massiva. Per això s'han imposat penes més dures a les zones on es cometen més delictes, i s'ha accelerat la deportació d'immigrants il·legals.

Referent de l'esquerra europea

El resultat d'aquesta política migratòria és que el Partit Socialdemòcrata va tornar a guanyar les eleccions el 2022. En canvi, la dreta radical populista, amb les mateixes receptes contra la immigració il·legal, ha baixat del 21,5% al 2,6%. Més clar que l'aigua.

Mette Frederiksen s'ha convertit en un referent per a altres socialdemòcrates europeus, com els alemanys o els nòrdics. El model danès ens ensenya que el problema de la immigració es pot afrontar també des de l'esquerra. Per exemple, rebutjant la immigració il·legal per evitar una distorsió dels salaris.

L'exemple danès demostra també que l'esquerra baixa quan en lloc d'afrontar aquests debats recorre a les etiquetes i els cordons sanitaris. Quan això passa, les classes populars tendeixen a assimilar les esquerres amb l'elit globalista que legisla contra els seus interessos. Això explica l'auge de la dreta populista, que ofereix solucions pragmàtiques a aquests problemes.