Què està passant a Dinamarca, país líder de les polítiques antiimmigració a Europa

Hi va haver un temps en què els països rics del nord d'Europa miraven per sobre l'espatlla els estats membres que des de la perifèria, com Polònia o Hongria, plantejaven mesures restrictives amb la immigració. La successiva instal·lació en aquests països de governs antiimmigració ha trencat el tabú sobre aquesta qüestió a Europa. És així com l'excepció s'ha convertit en norma, mentre que cada cop són menys els països que es mantenen la posició.

L'exemple paradigmàtic és Dinamarca, i això per diverses raons. Una és que va ser durant molt de temps avantguarda del bonisme i del somni de la multiculturalitat. Però també perquè el país amb les mesures més restrictives amb la immigració està governat per una coalició de socialdemòcrates i liberals. I això impedeix estigmatitzar les seves polítiques com a extrema dreta, com es fa per exemple amb Finlàndia o Itàlia, o amb els països de l'anomenat Grup de Visegrad.

El pla de Dinamarca per frenar la immigració consisteix en l'enduriment de les condicions d'asil, d'una banda, i l'agilitació de les deportacions dels irregulars, de l'altra. Ara els sol·licitants d'asil es poden quedar menys temps al país. I els que es queden són sotmesos a un programa d'integració i distribució per evitar la massificació dels barris més castigats per la pressió migratòria.

Els danesos s'han convertit així en l'exemple a seguir per a altres països com Suècia o Finlàndia, que fa temps que intenten endurir les polítiques migratòries. També per a Àustria, que com a Regne Unit i Dinamarca, exploren el trasllat dels sol·licitants d'asil a tercers països com Rwanda, a canvi de diners. O fins i tot Alemanya, on el govern socialdemòcrata d'Olaf Scholz planteja la deportació massiva d'immigrants il·legals.

Una fórmula reeixida

Per entendre l'impacte de les polítiques migratòries daneses només cal fer una ullada a les xifres. Dinamarca té la mateixa població que Irlanda, uns 6 milions d'habitants, però els danesos van rebre 2.255 sol·licitants d'asil per 13.000 a Irlanda. Comparat amb Espanya, la diferència encara és més sagnant, amb 165.420 sol·licitants d'asil al nostre país. Unes xifres que el govern danès exhibeix com un èxit de les seves polítiques, orientades a “un millor control de les persones que arriben a Europa”.

Tot i que encara hi ha una certa estigmatització d'aquestes polítiques com a extrema dreta, el govern danès afirma que només estan aplicant la llei. La seva idea parteix de la concepció cada cop més estesa que Europa no ha de carregar amb la responsabilitat dels sol·licitants d'asil, sinó que aquesta s'ha de traslladar als països d'origen. Per això Dinamarca lidera també el grup de països que pressiona per a un nou pacte de la UE amb països com Tunísia o Mauritània per contenir la immigració dins les seves fronteres.

Normalització del control migratori

A països com a Espanya la crisi migratòria ha portat a un intens debat on molt sovint s'imposen els discursos de brotxa grossa i les etiquetes fàcils. Per això parlar de control migratori a Espanya és sinònim moltes vegades de racisme o ultradreta. No passa així a Dinamarca, on l'assumpció de les polítiques migratòria restrictives per part del govern socialdemòcrata ha contribuït a normalitzar la necessitat del control migratori i la immigració ha deixat de ser un debat.

Una cosa semblant està passant a la UE, on excepte algunes excepcions la majoria dels països ja assumeixen com una necessitat el control i la seguretat de les fronteres. El pacte migratori aprovat recentment a Brussel·les ha estat celebrat per aquests països com un pas important en la seguretat fronterera, però també ha estat titllat per l'esquerra globalista com a triomf de la ultradreta. França, sense anar més lluny, també va aprovar una reforma restrictiva de la llei d'immigració amb gran influència del partit Marine Le Pen.

Espanya és ara mateix una rara avis en aquesta nova Europa que es posa seriosa amb el problema de la immigració. Mentre que la resta de països apliquen la mà dura per reduir la immigració il·legal i els problemes que aquesta comporta, el Govern espanyol va anunciar una regularització de mig milió d'immigrants il·legals que ha estat criticada per incentivar l'efecte crida. Les xifres demostren però que la pressió migratòria ha baixat a Dinamarca mentre que Espanya ha batut rècords d'entrada d'immigrants il·legals l'últim any.