El dilema Laura Borràs a Junts a les portes del congrés nacional

Junts per Catalunya celebrarà els dies 25 i 26 d´octubre un congrés nacional crucial per al futur de la formació. No només es triarà la presidència, que recaurà si no hi ha sorpreses en Carles Puigdemont, sinó que es dirimirà la lluita entre els diferents sectors que lluiten des de fa temps pel control del partit. Sobretot entre la vella guàrdia convergent, amb el secretari general Jordi Turull al capdavant, i els díscols aglutinats al voltant de la presidenta Laura Borràs.

Es tracta en realitat d'un estira-i-arronsa entre les tendències conservadores del partit i els que van pujar al carro durant l'auge del procés.

El nucli dels conservadors l'integren els històrics de CiU, els quadres orgànics i la gent de partit guiats per un sentit pragmàtic de la política. Són partidaris de la progressiva rectificació del processisme per tornar a poc a poc a les essències del vell pujolisme. Creuen que un cop certificada la derrota del procés, toca tornar al seny i convertir Junts en el nou partit d'ordre del nacionalisme català.

El sector encapçalat per Borràs està integrat per figures procedents de la societat civil, més guiats per l'idealisme que no pas pels ruds i els freds mecanismes de la política. Són partidaris d'eixamplar la base ideològica del partit i de recuperar l'estratègia de la confrontació contra l'Estat espanyol. Creuen que un cop certificada la traïció d'ERC, Junts s'ha de convertir en avantguarda de l'independentisme octubrista (1-O).

Un dilema difícil de resoldre

Fins ara semblava evident que el sector de Laura Borràs estava condemnat a desaparèixer. Puigdemont, que havia renunciat voluntàriament a la presidència del partit el 2022, va tornar a agafar les regnes després de l'acord del PSOE i va apartar Borràs per fer pujar Turull. La seva idea era la d'una transició dolça fins al congrés nacional, on els borrassistes quedarien definitivament desplaçats.

Però les coses no han anat com esperava Puigdemont, i el dilema Laura Borràs se li presenta més confús que mai a les portes del congrés nacional.

D'una banda, Puigdemont anhela la reunificació ideològica del partit que culmini el viatge al centre iniciat fa uns mesos davant de l'auge d'Aliança Catalana. Però és precisament l'amenaça d'Aliança Catalana el que ara impedeix a Puigdemont renunciar als sectors més radicals del partit. Els convergents temen ara que la liquidació dels borrasistes acceleri la fugida de dirigents i militants de Junts al partit de Sílvia Orriols.

Saben que l'èxit d'Aliança Catalana és, en bona mesura, el resultat de la frustració de l'independentisme radical davant del fracàs del Procés. Un replegament ideològic i estratègic radical al congrés d'octubre encoratjaria els díscols de Junts al transfuguisme cap a l'independentisme identitari. L'objectiu de Puigdemont ara és acabar amb la divisió interna sense sacrificar els sectors necessaris per resistir l'envit d'Aliança Catalana.

Què passarà amb Laura Borràs

Però això torna a la pregunta inicial, la gran incògnita que s'haurà de resoldre en aquest congrés: què passarà amb Laura Borràs un cop Puigdemont recuperi la presidència?

Sembla evident que Borràs serà degradada a l'estructura jeràrquica de Junts, però sense perdre ascendència dins de la nova executiva. Puigdemont sap que la seva figura està amortitzada, però també que segueix tenint estrebada entre importants sectors que ara necessita per evitar més fuites. L'expresident està disposat a mantenir els contrapesos dins del partit, sempre que no enfosquin el seu lideratge absolut.

Aquests dies Laura Borràs està sent la més enèrgica a la denúncia de Junts de l'estructura B d'ERC. I aquest és un altre condicionant per al relleu de la seva figura, perquè Puigdemont necessita mantenir al capdavant els elements més decidits contra Esquerra per continuar desgastant els republicans. Pocs dirigents a Junts odien més ERC que l'encara presidenta Laura Borràs.

Hi ha una altra cosa important, i és que en aquest congrés, per primer cop, s'elimina el requisit de sis mesos de militància per formar part de la direcció. És a dir, de manera conscient Junts obre les portes a l'entrada de noves cares alhora que permet la doble militància per obrir l'espectre ideològic. Una manera d'esmorteir l'efecte de la sortida de Borràs, les conseqüències del qual s'han de veure.