Junts i Lluís Llach, intercanvi de favors a la desesperada

Sempre s'ha especulat amb la proximitat entre l'Assemblea Nacional Catalana i Junts. Però mai s'havia evidenciat de manera tan clara com aquests dies.

El partit de Carles Puigdemont ha sortit en defensa de l'ANC després del seu fracàs en l'escrache contra el rei Felip VI a Montserrat. A canvi, el sector oficialista de l'ANC, encapçalat per Lluís Llach, ha imposat un canvi estatutari que impedeix que l'entitat es converteixi en un partit polític.

D'aquesta manera, Waterloo i l'ANC uneixen forces per protegir els seus interessos en un moment molt delicat. El partit de Carles Puigdemont es troba atrapat en la crisi del PSOE mentre s'enfonsa a les enquestes, tant a Madrid com a Catalunya. L'ANC, per la seva banda, consuma la seva fractura interna mentre perd múscul social de manera imparable.

Junts rescata l'ANC de la irrelevància

Junts ha rescatat l'ANC de la irrelevància social aquesta setmana, utilitzant el Parlament com a altaveu per ocultar el fiasco de Montserrat.

La convocatòria de l'ANC va tornar a punxar amb tot just un centenar de persones. Tot i així, l'entitat sobiranista li ha donat la volta denunciant una suposada violència policial i considerant una victòria haver fet entrar el monarca per la porta del darrere.

Malgrat el fracàs evident, els partits processistes (Junts, ERC i la CUP) han convidat Lluís Llach aquesta setmana al Parlament per demanar la dimissió de la consellera d'Interior, Núria Parlon. Qui més vehement ha estat en la denúncia ha estat, com no, Junts. Acusen Interior d'agressions als manifestants i d'haver posat en risc la vida d'un d'ells que va patir un infart.

La consellera Parlon va recriminar al diputat Francesc de Dalmases haver intentat trencar el cordó policial. Aquest va respondre de manera lacrimògena i amb les habituals proclames com "els catalans no tenim rei".

Amb aquest xou al Parlament, Junts va aconseguir donar altaveu a un acte que va congregar cent persones i que suscita zero interès a Catalunya. També va salvar Lluís Llach d'un nou enrojolament, ja que va passar del fracàs a demanar la dimissió de la consellera.

Està clar que Puigdemont vol tenir l'ANC a prop, o més ben dit, el sector oficialista de l'ANC.

L'ANC retorna el favor a Junts

Però aquest suport de Junts no és gratuït, i l'ANC respon blindant l'espai polític de Junts amb una reforma estatutària.

El sector oficialista liderat per Lluís Llach va impulsar una reforma dels estatuts per tancar el pas als crítics que aspiraven a convertir l'ANC en una llista electoral. Això suposava una amenaça directa als partits processistes. De fet, el líder d'aquesta facció, Josep Costa, mai no ha amagat la seva intenció de desafiar el monopoli d'aquests partits -entre ells Junts.

La llista cívica hauria fragmentat encara més l'espai polític i hauria perjudicat Junts, que comparteix afinitat política i per tant electorat amb l'ANC. En plena disputa amb Aliança Catalana, la llista cívica suposava encara més desgast per a un Puigdemont en declivi.

És veritat que la reforma va ser sotmesa a votació telemàtica per als socis. Però els crítics han acusat la direcció d'haver trencat la neutralitat fent campanya descarada pel 'Sí' durant tot un mes. Objectiu complert, la reforma ha tirat endavant.

Tots aquests moviments demostren que partits i entitats processistes estan en plena descomposició, i que ara es necessiten més que mai. L'espai de Junts, que inclou l'ANC i el Consell de la República, està especialment tocat. Ara toca intercanviar favors a la desesperada, fins i tot si això implica el risc de fregar el ridícul.