La derrota de Jordi Turull

Anar a Madrid amb la intenció de “bloquejar les institucions espanyoles. O el que és el mateix: optar per ser marginal i no tenir cap influència en la política espanyola. Aquesta és l'estratègia de Junts per Catalunya de cara a les eleccions del proper 23 de juliol. Carles Puigdemont -guia i pastor- marca el camí i els seus fidels el recorren i, mentrestant, Jordi Turull s'ho mira sense tenir cap incidència.

Les llistes electorals de les generals són sempre un senyal del que passa dins dels partits polítics. A Junts, el sector pragmàtic va voler disputar el lideratge a Míriam Nogueras, màxim exponent de l'activisme, però la candidatura de Jaume Giró va durar hores. Encara que sembli impossible de creure, Carles Puigdemont mana ara mateix encara més que fa tres anys.

Laura Borràs -l'enviada de Puigdemont a terra catalana- i el seu sector no han fet cap concessió al sector històric convergent a les llistes. Només a Tarragona Josep Maria Cruset representa aquesta manera antiga de fer política convergent. I si és cap de llista per aquesta demarcació és perquè va guanyar unes primàries, no pas per designació divina de Waterloo.

Al costat de Cruset i Nogueras hi haurà altres diputats com Pilar Calvo, Marta Madrenas o Eduard Pujol. Al Senat, el cap de files és Antoni Castellà, potser la veu més radical -i això que ve d'Unió- dins de Junts. De fet, Castellà és qui proposa aquest bloqueig, com si Junts fos el centre del tauler polític del Congrés dels Diputats.

Jordi Turull actor de pedra

Jordi Turull era vist per molts càrrecs locals de Junts com l'opció assenyada per continuar sent un partit de govern. De la vella guàrdia convergent, Turull havia forjat el seu currículum polític a partir del poder i de la centralitat política. La seva arribada a la secretaria general de Junts era una oportunitat dels moderats.

S'especulava que el sector pragmàtic, més polític, aniria copant espais de poder dins del partit. Doncs res de res. Mesos després del càrrec intern, la incidència de Jordi Turull és gairebé nul·la. "Gràcies" a la seva tasca Junts ja no és al Govern, ha perdut les diputacions de Lleida i Girona i va camí de perdre la de Barcelona.

Turull és una extensió de Laura Borràs i Carles Puigdemont. Segurament perquè és l'única manera de mantenir la seva posició, però ja n'hi ha molts dins de Junts que volen trencar-hi. De moment té la patata calenta de la Diputació de Barcelona, on dos diputats provincials podrien trencar la disciplina de vot i pactar amb el PSC. Passi el que passi, Jordi Turull ja ha perdut.