Deixen en evidència Gabriel Rufián després de fer demagògia amb els impostos

Gabriel Rufián ha tornat a situar-se al centre de la polèmica després d'un nou missatge a les xarxes socials sobre els impostos i l'Estat del benestar. El portaveu d'ERC al Congrés va recórrer a un to provocador i sense matisos per desqualificar aquells que qüestionen la pressió fiscal o el sistema de pensions. Les seves paraules han generat una allau de crítiques que qüestionen tant el fons com les formes de la seva intervenció.

En el seu missatge, Rufián va afirmar que “la cuñadez de no voler impostos es cura a la planta oncològica d'un hospital públic” i que rebutjar les pensions se soluciona quan l'única barrera per no acabar al carrer és la paga d'un avi. El dirigent republicà va plantejar el debat en termes absoluts, contrapossant impostos o barbàrie social. Una fórmula habitual en el seu discurs públic, però cada vegada més contestada.

Les respostes

Nombrosos usuaris van retreure al diputat que caricaturitzés les posicions contràries. L'acusen de presentar com a insolidaris o ignorants aquells que reclamen una reflexió sobre el model fiscal sense qüestionar l'existència de serveis públics. Per a molts, el plantejament redueix un debat complex a una confrontació emocional i simplista.

Part de les crítiques es van centrar també en la posició personal de Rufián. Diversos missatges van recordar que el diputat percep prop de 135.000 euros anuals com a càrrec públic. Segons aquests comentaris, aquest nivell d'ingressos resta credibilitat a les seves apel·lacions morals sobre impostos i sacrificis col·lectius.

Entre les respostes més difoses va destacar la de l'analista Jon González, conegut per les seves intervencions sobre economia i pensions. González va desmuntar l'enfocament de Rufián aportant dades i una crítica de fons al marc del debat. Va recordar que la despesa sanitària representa aproximadament el 13,5 % de la despesa pública total.

L'analista també va qüestionar el model social que Rufián dona per suposat. Va assenyalar que un país on els joves depenen de les pensions dels seus avis és, en si mateix, un país disfuncional. Al seu parer, aquest escenari revela un fracàs estructural que no se soluciona amb consignes.

González va ser especialment crític amb la polarització del discurs polític. Va considerar una “cuñadez” situar el debat en extrems com impostos sí o no, pensions sí o no. Va defensar que la discussió rellevant s'hauria de centrar en l'eficiència de la despesa, l'equitat entre generacions i la sostenibilitat del sistema a llarg termini.

El missatge concloïa amb una crida directa als legisladors. González va reclamar menys temps dedicat a la demagògia a les xarxes socials i més esforç a dissenyar polítiques públiques eficaces. Va subratllar que aquesta exigència és especialment pertinent per a aquells que fa anys que sostenen l'actual Gobierno.