Deixen en evidència David Fernández pel seu posicionament anti Israel

La guerra entre Israel i Palestina ha accentuat les contradiccions en què habitualment es mou l'esquerra. Mentre onegen la bandera LGTBI i s'omplen la boca de feminisme, defensen aquells que consideren que l'homosexualitat és un delicte o que obliguen les dones a portar vel islàmic. I tot això, amb la inherent superioritat moral que treuen a passejar quan debaten sobre aquesta i qualsevol altra qüestió.

Un dels últims exemples l'hem vist amb David Fernández. Aquesta setmana, un usuari de la xarxa social X ha deixat en evidència el que va ser diputat de la CUP al Parlament de Catalunya. I ho va fer després d'unes paraules de Fernández respecte a la guerra entre Israel i Hamàs.

Tot va començar amb una publicació de David Fernández en què l'exdiputat de la CUP criticava “els del silenci selectiu” i la seva “doble moral i triple cinisme” respecte al conflicte entre Israel i Palestina. El que va ser company d'abraçades d'Artur Mas es pregunta “què dirien si els 8300 morts” a Gaza “fossin israelians” i si “estiguessin bombardejant hospitals a Israel”. Però amb la seva reflexió plena de superioritat moral li va sortir el tret per la culata.

L'usuari Fakerragut va fer l'exercici de buscar què havia publicat David Fernández els dies 7, 8 i 9 d'octubre, just després de l'atac terrorista que Hamàs va perpetrar en territori israelià. “Això és el que he trobat. Què deies dels silencis selectius, David?”, li retreu.

I és que l'exdiputat de la CUP només va fer dues publicacions els dies esmentats. Alguna paraula condemnant l'atac de Hamàs? O lamentant-se pels civils assassinats i segrestats pel grup terrorista palestí? Evidentment, no. Durant aquests tres dies, David Fernández es va pronunciar sobre “els republicans assassinats a Mauthausen” i sobre unes paraules del portaveu de Societat Civil Catalana. De la matança de Hamàs, ni rastre.

Fakerragut acaba dient a David Fernández que “tothom té fílies i fòbies, això ho entenc, però els moralistes em treuen de polleguera”. I és que, amb una simple cerca, va deixar al descobert el “silenci selectiu” de l'exdiputat de la CUP. Un “silenci selectiu” que, quan l'utilitzen altres, no dubta a criticar-lo.