Qui es dedica a robar als despatxos del Parlament?

Aquesta setmana, Anna Grau denunciava un robatori en un dels despatxos de Ciutadans al Parlament de Catalunya. L'objecte del robatori van ser dues banderes, una d'espanyola i una altra d'Israel. Un fet que, atès el botí que s'han endut els lladres, ha estat tractat políticament i mediàticament com una anècdota. Tot i això, aquest succés va més enllà de l'anècdota.

Segons la denúncia dels taronges, algú ha entrat a un dels seus despatxos forçant la porta sense deixar rastre o utilitzant la clau. Independentment del mètode utilitzat, els passadissos on hi ha els despatxos dels partits no són zones obertes al públic. Per tant, bàsicament només hi poden accedir dos tipus de persones: treballadors del Parlament -que seria altíssimament improbable que haguessin estat alguns d'ells- o parlamentaris o assessors d'algun altre partit.

No hi ha proves i només se sap que el partit taronja comparteix ala del Parlament amb els Comuns i amb la CUP. Quan Anna Grau va denunciar el cas a la junta de portaveus, els primers van alçar la veu perquè no se'ls vinculés al robatori. I els segons, van optar per no obrir la boca i mantenir-se en silenci. Si juguéssim al Cluedo, molts ja començarien a tenir les primeres sospites.

Anna Erra, presidenta del Parlament, va mostrar la seva sorpresa davant aquest fet, i va animar Ciutadans a presentar denúncia al mateix Parlament i també als Mossos. I res més, aquí va quedar la cosa. Sempre quedarà el dubte de quina hauria estat la seva reacció si, en lloc de dues banderes, haguessin robat mòbils, portàtils o documentació privada.

També queda el dubte de si Anna Erra també hauria optat per treure's el marrón de sobre ràpidament si els afectats fossin uns altres. "Si això passa en un dels despatxos d'Esquerra, de Junts o del PSC, probablement ja haurien avisat la policia científica i estaríem sent tots interrogats", comenta Anna Grau a E-Notícies, que també ens confirma que presentaran una denúncia.

En tot cas, aquest succés indica dues coses. Una, que aquí algú pot entrar a robar les pertinences d'un partit sense que pràcticament passi res. I dues, que no deixa de ser una mostra més de la decadència d'un Parlament, que més que un parlament moltes vegades sembla una mena de col·legi d'educació secundària (en el sentit més pejoratiu del terme).