Europa Press Els deu manaments de la revolució conservadora contra el poder a Europa
Més controls migratoris, més seguretat, més proteccionisme i més sobirania per als estats
Els últims sondejos del Consell Europeu de Relacions Internacionals donen un auge de la ultradreta a països com Àustria, Bèlgica, França, Itàlia, Països Baixos i República Txeca. Aquestes opcions es consolidarien també a països de la perifèria com Polònia, Hongria i Eslovàquia.
La perspectiva d'un ascens dels partits del grup Identitat i Democràcia provoca els nervis a les cancelleries europees. Les enquestes assenyalen no només un apogeu de la nova dreta, sinó també un declivi de l'esquerra i la dreta tradicional. És a dir, del que s'interpreta com a establishment.
Les últimes protestes camperoles a països com França o Alemanya anuncien ja un nou escenari a Europa. Ara, els sondejos certifiquen que estem davant d'una revolució conservadora del poble contra el poder establert. Aquest és el decàleg dels partits cridats a demanar el descontentament dels perdedors de la globalització.
El decàleg de la revolució conservadora que ve
En primer lloc, aquests partits defensen una esmena a la totalitat de l'Agenda 2030 com a responsable de la pèrdua de sobirania dels estats i l'empobriment de les classes populars. Proposen que les decisions les tornin a prendre els estats, i no unes elits des de no se sap ben bé on. També defensen una reforma estructural de la Unió Europea, passant a un poder descentralitzat.
En segon lloc, centren els reclams en l'enduriment de les lleis d'immigració. Proposen més controls fronterers, més dificultats per accedir a les sol·licituds d'asil, deportacions massives i més duresa als codis penals. També que els ajuts socials vagin destinats preferentment als autòctons.
Aquests partits persegueixen un control migratori més gran | Europa Press
El tercer punt és el proteccionisme comercial, amb aranzels que protegeixin la producció nacional davant de la importació i exportació de grans potències com la Xina. Proposen la imposició d'aranzels i barreres a l'entrada dels productes que no compleixin les normes que asfixien els nostres productors. Alhora, un pla ambiciós de desenvolupament per a productors del primer i segon sector.
Una quarta proposta és el proteccionisme energètic, orientat a reduir la dependència energètica de països com Rússia. També són contraris a l'anomenada transició verda, que encareix el preu de l'energia i posa traves a la classe mitjana empobrida. Molts són partidaris de recuperar les nuclears i els combustibles fòscils.
Cinquè, aquests partits defensen la sobirania alimentària, és a dir, el dret dels pobles a definir les pròpies polítiques i estratègies sostenibles de producció, distribució i consum d'alumnes. En aquest sentit defensen la petita i mitjana producció, davant de les extensives. Això suposa sobretot una defensa dels productors locals.
Giorgia Meloni, pionera de la sobirania alimentària a Itàlia | Europa Press
En sisè lloc, en matèria social denuncien el lobby LGTBI+ i en especial els passos que s'estan fent amb mesures com a llei Trans. Per contra, defensen polítiques de defensa de les famílies, i en particular dels menors. Lligat a això, pretenen eradicar la ideologia de gènere de les escoles i els instituts.
El setè punt té a veure amb la cultura de la vida i el foment de la natalitat. Aquests partits són partidaris de limitar drets com l'avortament i incentivar econòmicament les famílies perquè tinguin més fills. Una de les seves obsessions consisteix a frenar allò que anomenen la substitució poblacional a Europa.
Vuitè, en matèria econòmica i fiscal proposen abaixar els impostos i fomentar la cultura de l'ocupació. Per exemple, invertint per crear més llocs de treball i apujar els salaris restant càrrega fiscal a les empreses. Però també eliminant ajuts com la renda bàsica que consideren un desincentiu laboral.
En novè lloc, en matèria de seguretat aquests partits són partidaris de deixar de subministrar armament a Ucraïna i deixar de castigar Rússia. Reforçar la seguretat interior dels països també és una prioritat. En aquest sentit, posen l'alerta a l'augment del gihadisme i la necessitat de reforçar la vigilància.
Finalment, els partits ultraconservadors tenen com a missió la batalla cultural contra la ideologia woke i la seva eradicació de tots els àmbits. En aquest sentit, pertenen impedir-ne la penetració en escoles i mitjans de comunicació. També eliminar la influència dorganismes supranacionals que limiten la sobirania nacional.
Més notícies: