El secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, intervé durant una roda de premsa a la seu del partit, el 29 de maig de 2023, a Barcelona
POLÍTICA

La cúpula de Junts dona suport als seus alcaldes que es neguen a empadronar sense filtre

Els de Puigdemont estan immersos en una competició de fons amb Aliança Catalana

Junts dona suport als seus alcaldes que rebutgen empadronar sense verificar la situació legal o habitacional del sol·licitant. La normativa estatal obliga a empadronar tota persona que visqui en un municipi, sense importar si ocupa il·legalment un habitatge. Però alguns consistoris governats per Junts es resisteixen a complir aquesta obligació, al·legant motius de gestió i ordre.

El secretari general del partit, Jordi Turull, ha defensat aquest dilluns els alcaldes que apliquen filtres a l'empadronament. Turull qüestiona que s'empadroni a qui diu viure “en un riu o sota un pont”, cosa que considera deshumanitzant. El padró ha de vincular-se a condicions de vida digna, diu Turull, no a una mera declaració de presència.

El cas de Martorell

Allà està, per exemple, el cas de Martorell, que, amb gairebé 30.000 habitants, és un dels municipis al centre del debat. El seu alcalde, Xavier Fonollosa (Junts), ha declarat que no empadrona a ocupes perquè “d'un delicte no poden néixer drets”. Ara, l'Ajuntament enfronta una demanda judicial interposada per diversos veïns amb el suport d'entitats socials.

Un home parlant en un esdeveniment davant d'una audiència amb un fons verd que diu “Congrés Nacional Sevilla Octubre 2024”.

Fonollosa assegura que només registrarà a ocupes si un jutge ho ordena expressament. Afirma que el seu criteri no té a veure amb la immigració, sinó amb el respecte a la legalitat. I acusa la normativa actual de fomentar l'ocupació il·legal per no posar límits clars.

Entitats com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i la Xarxa pel Padró han denunciat la pràctica. Adverteixen que impedir l'empadronament vulnera drets bàsics com la salut i l'educació. També alerten del risc de crear noves bosses d'exclusió social als marges del sistema.

No és només Martorell

El conflicte no és exclusiu de Martorell; altres municipis com Lleida i Llagostera també han aplicat restriccions. Alguns exigeixen entrevistes prèvies amb els propietaris o demoren el tràmit amb inspeccions. La llei, però, exigeix registrar a qui acrediti viure efectivament en un domicili, sigui quina sigui la seva situació legal.

Junts treballa ara en una proposta legislativa per modificar el marc del padró. Volen vincular el registre a criteris d'arrelament i condicions mínimes d'habitabilitat. Esperen que la iniciativa arribi al Congrés abans de l'estiu, en el marc del pacte amb el PSOE.

Una dona dreta parlant en un micròfon en un entorn formal amb diverses persones assegudes darrere seu.

Podemos i Sumar ja han advertit que no donaran suport a la reforma si no s'inclou la regularització de migrants. Turull ha respost que no acceptaran xantatges ni difamacions sobre la seva posició respecte a la immigració. I ha insistit que Junts busca garantir integració real, no només “papers sense projecte de futur”.

Com resulta clar, aquest posicionament de Junts té a Aliança Catalana com a teló de fons. D'un temps ençà, els de Puigdemont estan immersos en una competència electoral amb Orriols. En el cas del padró, es constata que Orriols ha tornat a marcar el compàs ideològic del debat polític a Catalunya.

➡️ Política

Més notícies: