E-Noticies La batalla ideològica arriba al Vaticà després de la mort del Papa Francesc
Els conservadors somien amb impulsar des de la Santa Seu la seva agència contra el globalisme
La mort del Papa Francesc obre el procés de successió, que es decidirà en un conclave amb 138 prelats en els pròxims 20 dies. Els cardenals del conclave papal votaran en secret fins a l'elecció del nou papa, per una majoria qualificada d'almenys dos terços. L'elecció, donada la conjuntura geoestratègica actual, tindrà en aquesta ocasió un profund calat polític.
El Papa Francesc deixa un profund llegat ideològic | Cedida
Hores després de la seva mort, totes les anàlisis coincideixen a assenyalar el Papa Francesc com el pontífex del final d'una era. La seva mort es produeix en ple canvi de paradigma mundial. L'elecció del nou Papa estarà immersa en una intensa batalla ideològica.
Batalla ideològica al Vaticà
El Vaticà ha estat sempre una font de poder, una peça més del tauler geoestratègic mundial, i això s'ha reflectit en l'elecció dels pontífexs. Pocs com Joan Pau II, el Papa anticomunista, van tenir un paper tan influent en els esdeveniments polítics del seu temps. Va ser en un altre canvi d'era, que va albirar la caiguda de la Unió Soviètica i el naixement d'un nou ordre mundial a la fi del segle passat.
Tampoc és casual que l'ultraconservador Papa Ratzinger arribés al Vaticà el 2005, en el cim del mandat de George Bush als Estats Units. Ratzinger va dur a terme un replegament ideològic conservador a la Santa Seu, coincidint amb una època de xoc de civilitzacions. Ni és casual tampoc que el Papa Francesc, el Papa progre, fos elegit el 2013 durant el mandat de Barack Obama.
La mort del Papa Francesc finalitza un llegat marcat per l'austeritat, l'impuls reformista i la imposició de la doctrina social. El seu intent d'acostar l'Església als pobres i dialogar amb els diferents va generar tanta admiració com recels. L'elecció del nou Papa es produirà només tres mesos després del retorn de Donald Trump a la Casa Blanca.
Els candidats conservadors
És inevitable que els sectors més ultraconservadors vegin el Vaticà com la coronació de la revolució antiglobalista en marxa. El Papa Francesc va marcar distàncies clarament amb Donald Trump i altres líders conservadors com Javier Milei i Naib Bukele. Ara, el trumpisme somia amb asseure algun dels seus candidats al sant tron i accelerar des d'allà l'agenda antiwoke.
El favorit és el Cardenal Müller, representant de l'ala més tradicional de l'Església Catòlica. S'ha mostrat crític amb el globalisme i l'Agenda 2030, assenyalant una elit poderosa com a responsable de la degradació moral dels últims temps.
El cardenal Müller, el favorit dels conservadors | Cedida
Una altra aposta dels conservadors és el guineà Robert Sarah, a qui molts veuen com el nou Joan Pau II pel seu anticomunisme. A més de tenir una gran popularitat a les xarxes socials, és bel·ligerant amb l'avortament i l'islamisme.
Robert Sara, anticomunista i conservador en l'ideològic | Agencia
Tant Müller com Sarah són candidats a trencar amb el llegat del Papa Francesc per consolidar la revolució conservadora mundial. Els antiglobalistes aspiren que el nou Papa marqui un canvi de rumb en la ideologia de gènere i LGTBI, el diàleg interreligiós i la relació amb els països islàmics. Volen passar del relativisme cultural a la confrontació.
La resistència progre
Però els rupturistes no ho tindran fàcil per la resistència d'un important nucli fidel al llegat del Papa Francesc. El seu favorit a la successió és el cardenal filipí Luis Antonio Tagle, un dels col·laboradors més estrets del Papa Francesc. Comparteix amb ell la seva sensibilitat cap als pobres i els marginats, i es mostra proper a problemàtiques com l'homosexualitat.
Tagle era un dels homes més propers al Papa Francesc | Cedida
Encara que el cardenal més a l'esquerra és l'italià Matteo Zuppi. És partidari d'atreure al si de l'Església Catòlica a homosexuals, divorciats i musulmans, i reivindica els drets dels immigrants. Ha mostrat la seva oposició a Matteo Salvini i el seu suport a corrents socialistes i ultraesquerrans.
Matteo Zuppi, el cardenal preferit de l'esquerra | Agencia
Una solució salomònica i gens descabellada seria la d'investir Pierbattista Pizzaballa, cardenal de Jerusalem. No només per la importància geoestratègica del Pròxim Orient en la conjuntura actual. També perquè combina l'orientació ortodoxa amb l'obertura ideològica.
Pierbattista Pizzaballa, una solució salomònica | Agencia
Pizzaballa té una visió tradicional de la litúrgia i l'organització eclesiàstica, i va ser molt crític amb l'organització terrorista Hamàs. Però també és sensible amb temes com la immigració i l'ecologisme. Una opció equidistant per la qual podria optar un conclave que aquesta vegada es presenta més dividit que mai.
Més notícies: