La CUP justifica l'okupació a Catalunya

L'okupació és un dels temes de debat més polèmics a Espanya i, més en particular, a Catalunya. El motiu per això últim és que Catalunya acapara el 40% de les okupacions de tot Espanya.

Per a alguns, com l'alcalde García Albiol, aquest és un problema prioritari que afecta de manera molt negativa els veïns. Per altres, aquest és un debat artificial i que no es correspon amb el seu impacte a la realitat. Des de diversos sectors progressistes – Pablo Iglesias, per exemple – arriben fins i tot a teoritzar sobre una estratègia econòmica de les empreses de seguretat per vendre més alarmes.

D'altra banda, alguns criminòlegs com Samuel Vázquez, ara a Vox, posen l'accent a una altra banda. Més que en el debat, aquests criminòlegs posen l'accent que l'okupació és un dels factors que estimulen allò que s'anomena “zona de confort criminal”. És a dir, que l'okupació posa els primers maons d'una circulació criminal més gran en la mesura que, per exemple, una casa okupada no està a nom del seu ocupant, no paga els rebuts, no està associada a comptes bancaris, etc.

A Barcelona, per exemple, hi ha el cas de l'edifici 'la Ruïna', que es va convertir en un problema de convivència i que va obligar les autoritats d'Interior a actuar. Així mateix, casos com el de 'la Ruïna' mostren que, més que persones vulnerables, l'okupació concentra figures antisistema, que tenen una vocació més política que social.

La responsabilitat assistencial, dels propietaris

En qualsevol cas, el que és segur és que la qüestió partidista ha devorat completament el debat. En aquest sentit, la CUP n'és un dels exemples més clars.

A l'hora de parlar de l'okupació, els cupaires plantegen tot el pack antisistema fins al punt de justificar-la. Com és habitual, la justificació per okupar habitatges són els “grans tenidors” i els “fons voltor”, que no representen ni de bon tros el gruix de propietaris, que la majoria són petits propietaris.

Així ho ha explicat (una altra vegada) el diputat de la CUP Dani Cornellà. En una entrevista per al programa de RTVE Aquí Parlem, el diputat Cornellà ha justificat l'okupació. "Ningú vol ocupar perquè sí. T'hi veus obligat per tenir un espai on viure".

Són aquesta mena de situacions les que compliquen encara més el problema immobiliari actual. La tolerància amb l'okupació, encara que sigui amb els "grans tenidors", genera un clima d'inseguretat que retira encara més oferta del mercat. I el mateix es pot dir de, per exemple, la vaga de lloguers que planteja el Sindicat d'Inquilines.

Com diuen els crítics d'aquesta mena de mesures, justificar l'okupació per protegir famílies vulnerables és en realitat un fracàs de l'Estat. És a dir, que l'Estat trasllada la responsabilitat assistencial als més vulnerables cap a la població.