La CUP continua buscant el seu lloc

L'amnistia, que s'assembla molt a la tornada a l'autonomisme de Junts, canvia les plaques tectòniques de la política catalana. Uns, com els de Puigdemont, tornen a la realitat sense que sigui massa evident, i altres, com l'ANC, esmolen llistes al Parlament. I després hi ha la CUP, que a tot aquest vaivé no acaba de trobar el seu lloc.

La CUP: contemplant els esdeveniments

La guerra entre ERC i Junts ha eclipsat la CUP. A les últimes municipals va perdre 21 regidors, i a les generals, els seus dos únics escons. Això, quan es tracta de partits, acaba en una refundació, és a dir, en una manera de tornar a guanyar vots.

Per això, preparen un Congrés Nacional per al pròxim 16 de desembre. I més enllà del folklore ideològic, el partit té un problema: va rebuf de Puigdemont i ERC. El màxim que ara mateix pot afegir a l'amnistia i a les taules de diàleg són detalls.

En aquest sentit, per exemple, el diputat Xavier Pellicer proposa crear un 'observatori' per vigilar l'amnistia des del Parlament. D'altra banda, s'autoexclouen de la taula de diàleg perquè 'no es donen les condicions perquè el PSOE faciliti un referèndum'. Dada que l'expresident Mas assumeix i explica en públic .

L'estratègia: estar a la contra

'Avui la CUP necessita posar al dia la seva estratègia i les seves pràctiques' perquè, entre altres coses, els falta 'múscul militant', expliquen. Mancant veure en funcionament la seva estratègia, el més plausible és que juguin a reivindicar la unilateralitat. És a dir, sumar-se com tants altres a les crítiques a Junts i ERC per pactar amb Madrid.

La CUP, en fi, està al mateix ball que els altres partits: preparar les pròximes eleccions autonòmiques a Catalunya. Ja siguin el 2025 o avançades al 2024, els partits catalans tornen a allò que els és propi: captar el vot. Per això, i tenint en compte el canvi de tauler que ha fet Sánchez, s'hauran de recol·locar dins del discurs nacionalista: oscil·larà entre pragmàtics i puristes.