Oriol Junqueras es transforma i es treu la careta de 'mossèn'

Va ser el gener del 2017 quan Oriol Junqueras va encunyar l'expressió de “junquerisme és amor”. Fins i tot es van vendre samarretes amb el lema -ja sabem l'afany del processisme de monetitzar tot allò monetitzable.

Durant tots aquests anys, l'exvicepresident ha volgut forjar una imatge de bon samarità. Inoblidable va ser aquella entrevista que Junqueras va concedir a TV3 en què, no poques vegades, repetia a Vicent Sanchis que ell era “una bona persona”. Tot això li va valer el sobrenom de “Mossèn Junqueras”.

Tot i això, gent propera a ell (o que havia tractat amb ell) tenia clar que aquesta campanya era pur màrqueting. Que més enllà de vendre una imatge de bona persona, Junqueras tenia la mateixa (o més) mala llet que qualsevol mortal. Encara més, alguns afirmaven que realment manava amb mà de ferro dins de la formació republicana.

Aquest dissabte, Oriol Junqueras va aclarir els dubtes que podia haver-hi. En la presentació de la seva candidatura per tornar a presidir ERC, l'exvicepresident de la Generalitat es va treure la careta de mossèn i va completar la seva transformació. Va demostrar que, més enllà de si és millor o pitjor persona, si ha de disparar amb bala contra els companys de partits, ho farà. I, de fet, ho va fer.

Amb un to contundent, va afirmar que s'encarregarà de purgar el partit de tots aquells que van estar involucrats a La B, l'estructura paral·lela que es va dedicar a difamar rivals polítics i també companys de partit com ell mateix o Ernest Maragall. Va carregar contra ells diverses vegades. La guerra a ERC es lliura sense fer presoners i Junqueras, després de diversos mesos callat en un segon pla, va reaparèixer sense la seva màscara de mossèn, mostrant així la seva veritable cara.

Serà la militància d'Esquerra la que decidirà si compra o no el seu discurs. Si és plausible que ell, com a president d'ERC, no sabés absolutament res d'aquestes campanyes difamatòries. I fins i tot si és un bon president aquell a qui li munten una estructura paral·lela dins de la formació i ell no se n'assabenta de res. En qualsevol cas, sembla que de moment sí que li compren el relat.

Unes 1.300 persones van omplir un teatre a Olesa per acompanyar Junqueras en la presentació de la seva candidatura, que parteix com a favorita per al congrés del proper 30 de novembre. També els seus afins, que fa setmanes que mantenen en perfil discret, a poc a poc van sortint de la cova per reivindicar la figura de l'exvicepresident del Govern. Entre ells, Elisenda Alamany. La cap de files d'ERC a Barcelona culminarà el viatge de Podemos al cor del processisme i serà la secretària general dels republicans si Junqueras guanya les eleccions internes.

Raül Romeva i la seva dona i actual europarlamentària d'ERC, Diana Riba, van ser altres dos dirigents republicans que van acompanyar Junqueras. Un Junqueras que, tot i estar enfrontat a gran part de l'actual direcció (Marta Rovira, Pere Aragonès, Teresa Jordà, Raquel Sans, Laura Vilagrà, Marta Vilalta...), encara compta amb aquests suports i el d'altres dirigents com Gabriel Rufián o Joan Ignasi Elena.