La CUP crema la seva darrera bala

La CUP es juga la que pot ser la seva última oportunitat per continuar sent un partit amb presència a les institucions supramunicipals. Els anticapitalistes van perdre poder territorial el 28 de maig i es van quedar fora del Congrés el 23 de juliol. Van ser dues patacades de nivell, no només polítiques, sinó també econòmiques. La CUP no pot mantenir la seva estructura amb els ingressos actuals i el futur polític del partit és incert.

És en aquest context que ha decidit jugar-ho tot a una carta: la refundació. Un procés que hauria de servir per canviar els lideratges, les cares visibles del projecte per buscar un nou full de ruta. Els anomenats anticapitalistes van arribar al Parlament el 2012. Una dècada després a sensació és que els dirigents no han variat i s'han anat alternant entre els càrrecs públics, els d'assessors i els interns de partit.

El Procés va treure a lluir les costures de la CUP. No va saber assumir responsabilitats i va estar més temps debatent si prioritzava la independència o la ideologia, que procurant entendre què passava. El seu discurs seguia sent el més transgressor, però eren els dirigents d'ERC i Junts els que entraven a la presó o s'instal·laven a Waterloo.

Després de tot el que ha passat, la CUP ha seguit sense trobar un discurs creïble, sense trobar un relat que pugui ser assumit pel votant. Té un entorn fidel, però reduït, que només li assegura una mínima representació al Parlament i en alguns municipis. Davant de tot això, els dirigents actuals entenen que han de llançar una moneda a l'aire i canviar-ho tot.

Per ser exactes, no tot. Membres destacats afirmen que el seu "independentisme, socialisme, feminisme i anticapitalisme" és el senyal d'identitat i és intocable.

El procés de transformació

De moment, l'actual cúpula de la CUP ha escollit 17 persones perquè recullin totes les opinions del partit i comandin aquesta refundació. No se sap qui són, la seva identitat es guarda com un gran secret. Això sí, es faran públiques a final de mes. La refundació també és màrqueting polític i es farà una presentació d'aquest “grup motor”.

La CUP treballa amb un calendari marcat: la refundació hauria de finalitzar els primers sis mesos del 2024. Ho farà amb un congrés nacional que validi els nous lideratges i el nou full de ruta. La intenció del partit és que sigui un procés obert, amb gent que no sigui militant que pugui donar la seva opinió. De fet, aquesta ha estat una de les crítiques més repetides al seu entorn: la dificultat de debatre i opinar fora dels nuclis actuals de poder del partit.

La CUP se la juga al cicle electoral que encara no s'ha acabat. Les eleccions al Parlament seran en poc més d'un any i la formació no aguantaria un altre daltabaix. Una enquesta d' Electomania el cap de setmana passat els donava 8 diputats pels 9 actuals que té ara. Però la CUP ja sap que les enquestes sempre els són més favorables del que passa finalment. I aquesta vegada, se la juguen de debò.