La CUP, condemnada a repetir els seus propis errors

La CUP és de llarg la formació política que s'ha emportat la pitjor part de l'esfondrament de l'esquerra i el processisme a Catalunya. Per tal de refer-se a un cicle electoral nefast, l'organització va obrir un procés de refundació anomenat Procés de Garbí. La vigília de conèixer les conclusions, els alcaldes de la CUP a Berga ia Girona, Iván Sánchez i Lluc Salellas, han llançat la seva pròpia proposta.

Ho han fet a través d'un extens article a Nació Digital , titulat “L'esquerra i el país, una cruïlla decisiva”.

Analitzen la situació actual com "un canvi de paradigma", amb una "onada reaccionària" que "reforça les opcions de la dreta i l'extrema dreta" i que "dificulta les opcions d'una ruptura amb l'Estat". També critiquen que l'única alternativa sigui “un PSC més a la dreta i menys catalanista”. I carreguen contra la direcció d'ERC per investir Salvador Illa.

Des d'aquest escenari, els dos únics alcaldes que queden a la CUP llancen una reflexió.

Els eixos de la seva proposta

Iván Sánchez i Lluc Salellas proposen, en primer lloc, la tornada al municipalisme. Amb el PSC a les institucions, advoquen per “l'esquerra independentista comenci a definir propostes municipalistes que permetin el 2027 canviar la correlació de forces”. Entre altres coses, creuen que cal “treballar per la sobirania nacional i impulsar un full de ruta compartit a centenars de municipis”.

Criden a recuperar una estratègia independentista desacomplexada a mitjà termini. Una independència que ha de passar per “la redistribució del poder, la riquesa i el treball”.

Proposen la construcció d'un front ampli en clau nacional i d'esquerres per acoblar un nou projecte polític. En aquest apartat posen l'accent en un aprofitament millor de les noves eines, com les xarxes socials.

El quart eix té a veure amb “passar de les premisses ideològiques a les prioritats concretes del dia a dia”, i “explicar-les de manera senzilla”. El seu programa es basa a “garantir habitatge i treball digne, drets i llibertats (parlant de seguretat), i defensa del territori”. Tot plegat, amb la intenció d'oferir esperança a les noves generacions.

En darrer lloc, assenyalen els lideratges efímers com una de les causes del fracàs de la CUP aquests darrers anys. Per això proposen una renovació de lideratges i figures fortes amb què es puguin establir vincles estables.

Ni els seus es creuen el projecte

Des de dins de la pròpia CUP han aparegut les primeres crítiques a les mesures que proposen els alcaldes per renovar el projecte. “Per més que posin paraules grandiloqüents”, diu una de les crítiques, “aquest article mostra una estratègia defensiva, de llançar la pilota cap endavant”.

Adverteixen que "amb la correlació de forces actual i la dinàmica d'entrada de l'esquerra i l'independentisme", l'estratègia de front ampli "permeten sostenir una marca però no aplicar un programa".

En lloc de “candidatures àmplies, càrrecs institucionals, tàctica comunicativa i electors per a una aposta exclusivament electoral”, els crítics proposen “lideratges a tot el territori, electors i militants, candidatures que potenciïn una força real i una batalla ideològica sense complexos”. En definitiva, “l'articulació d'un contrapoder popular que tingui presència també a les institucions”.

Una altra crítica apunta que “la sensació després de llegir l'article és que no s'ha assumit el nou cicle polític” i que el que intenten és “repetir la recepta mateixa del cicle anterior en un terreny totalment invers”.

Critiquen la manca d'autocrítica dels líders de la CUP, obviant que “el gir conservador és el resultat de la impotència de les forces d'esquerres que han governat”. Sobre el front ampli, “són paraules que sonen bé però no diuen com s'avança per ser la força concreta que ens falta ara”. En definitiva, sembla que la CUP està condemnada a repetir els mateixos errors mentre l'organització en segueixi controlada.