Europa Press 4 crisis i una Catalunya trencada: L'herència que deixa Pere Aragonès al nou Govern
El PSC té el repte de marcar una ruptura en qüestions com la immigració i la inseguretat
El sí de la militància d'ERC al preacord amb el PSC aplana el camí de la investidura de Salvador Illa. La definitiva entronització del candidat socialista posarà punt final als tres anys de govern de Pere Aragonès, amb un balanç desigual. Per als republicans, una obra incompleta que, tot i això, ha posat les bases d'una nova etapa d'avenços socials sense precedents a Catalunya. Per a amplis sectors, però, un govern nefast que deixa Cataluña plena de crisis i més fracturada.
De fet, el gran èxit de Pere Aragonès va ser resistir al poder tot i governar amb només 33 diputats i un gran descontent social. La demostració d'aquest descontentament va quedar plasmat als resultats electorals del 12 de maig, on ERC va perdre 13 diputats.
El govern de Pere Aragonès passarà a la història per les crisis obertes a sectors com la immigració, la seguretat, la sanitat i el camp. Però també per la crispació social fruit, en bona mesura, d'una manera de governar autoritària i basada en el control dels mitjans de comunicació i l'estigmatització de la dissidència. Pere Aragonès diu adéu, i ara caldrà veure si Illa és capaç de trencar la dinàmica o suposa una continuïtat.
La Conselleria dInterior serà fonamental
L'acord d'investidura deixa entreveure la continuïtat de departaments estratègics com el d'Acció Exterior i ideològics com el d'Igualtat. Però, en canvi, el PSC pretén marcar una ruptura en àrees com Interior. De llarg, la conselleria més polèmica del govern anterior, el nou conseller (o consellera) d'Interior tindrà la responsabilitat de reduir la inseguretat creixent a Catalunya.
Elena, el conseller més polèmic, diu adéu | Mossos d'Esquadra, Europa Press, e-noticies.cat
La Conselleria d'Interior d'ERC, amb Joan Ignasi Elena al capdavant, va negar sempre la inseguretat i va atribuir l'auge de la delinqüència a casos aïllats i fabulacions de l'extrema dreta. L'herència que deixa és un repunt de tots els delictes a Catalunya, segons dades oficials. I especialment dels delictes violents com els atracaments, les okupacions i les agressions sexuals, que fa que segons el darrer estudi d'opinió la majoria de catalans, especialment dones, hagin canviat els hàbits.
El PSC es va mostrar molt crític amb la gestió de la seguretat durant el govern anterior, i en campanya electoral va prometre mà dura si arribava al poder. Per davant té el debat sobre la reincidència, la debilitat del sistema penitenciari i el reforç policial per acabar amb la delinqüència. Ara el dubte és si el PSC serà capaç de revertir les polítiques bonistes del govern d'ERC, responsables de la degradació social a Catalunya.
Què fer amb la immigració
L'altre tema urgent és la immigració, que ha generat un fort debat social aquest darrer any. ERC ha fomentat aquests últims la immigració il·legal per sobre de les possibilitats d'acollida a Catalunya, moltes vegades amb la complicitat del mateix PSC. Però en campanya electoral Salvador Illa va fer un gir al seu discurs i va admetre la necessitat de més controls migratoris a Catalunya.
El gran dubte que sorgeix és si Illa podrà imposar realment un canvi a la política migratòria atesa la submissió al Govern de Pedro Sánchez a Madrid. I a la dependència d'ERC i dels Comuns a Catalunya. Sobre la taula tindrà un problema urgent per resoldre, el de l'arribada de milers de menors no acompanyats a Catalunya, que el Departament d'Acció Social ja va advertir que era insostenible.
El nou govern es troba entre l'espasa i la paret de la realitat social, d'una banda, i el debat ideològic, de l'altra. La realitat social dibuixa un panorama complicat, amb el desafiament que suposa l'auge migratori i les conseqüències socials i de seguretat (per exemple amb el problema de la multireincidència). Però el debat ideològic condicionarà també les polítiques del nou govern, sobretot per les reticències del PSC a quedar alineats amb les propostes de la dreta (Junts, Aliança Catalana, PP i Vox).
Crisi agrària
La crisi agrària és una altra de les herències del Govern Aragonès, ja que més enllà que fos una crisi global, el govern català va intentar tancar-la en fals. La crisi agrària es relaciona amb el model econòmic i energètic de Catalunya, on el PSC té la temptació de marcar una continuïtat amb el govern d'ERC. El tema de la sequera serà un altre repte per al Govern Illa, que haurà de demostrar capacitat per canviar la manera de governar de l'anterior executiu.
David Mascort, el conseller assenyalat pels pagesos | Europa Press, ACN, e-noticies.cat
ERC i els Comuns ja han imposat en els acords d'investidura coses com la transició ecològica i el fre als macroprojectes. Per tant, no cal esperar un gran viratge en àmbits que han marcat la dinàmica política del Govern en els darrers tres anys. El PSOE tampoc no ha demostrat una gran cintura a l'hora de gestionar el problema del camp a Europa ia Espanya, així que en aquest apartat també s'imposa el pessimisme.
La Conselleria d'Acció Climàtica (David Mascort) ha estat una de les més polèmiques a l'últim tram de legislatura. Aquesta no està subjecta de manera específica a les exigències d'ERC a l'acord d'investidura, cosa que dóna marge de canvi al PSC. Caldrà veure si el nou conseller (o consellera) sap reconduir les relacions amb els pagesos catalans i resoldre problemes com el de l'aigua.
Crisi sanitària i educativa
Finalment, el nou executiu tindrà el repte de resoldre la crisi dels serveis públics. Catalunya continua sent l'única comunitat que no ha revertit les retallades de la crisi del 2008, i la qüestió continua sent com es distribueixen i s'executen els recursos. El primer repte en aquest sentit té a veure amb la sanitat, que ha continuat patint retallades amb el Govern Aragonès i està en una situació complicada per no aprovar els últims pressupostos.
En aquest sentit, el Govern Illa tindrà damunt la taula l‟objectiu de millorar els serveis sanitaris públics (llistes d‟espera, llits d‟hospital, atenció primària). I alhora millorar les condicions laborals del personal sanitari que ha desembocat a les últimes vagues contra el govern d'ERC. El segon repte té a veure amb l'Educació, un altre departament al punt de mira pel seu fracàs flagrant.
Anna Simó i la crisi a les escoles | Europa Press, Pexels de Arthur Krijgsman, e-noticies.cat
Les darreres dades posen Catalunya a la cua del nivell de l'alumnat en comprensió lectora i càlcul. Això ha provocat un debat sobre el model educatiu a Catalunya, marcat per la connivència i les portes giratòries del govern dʻERC amb la Fundació Bofill que proposa un concepte bonista de lʻeducació. El PSC tindrà com a repte trencar aquests llaços per millorar el nivell educatiu a les escoles catalanes, a més d'altres desafiaments com la immigració, les condicions laborals i la relació amb la comunitat educativa.
Més notícies: