Crisi migratòria: 2024 va camí de rècord en l'arribada d'il·legals

Ahir era notícia l'arribada d'immigrants irregulars a Ceuta. Aprofitant la boira, un nombrós grup de persones va entrar nedant a la ciutat autònoma a través de la platja del Carajal. La jornada no va estar exempta de disturbis. Un dels immigrants va resultar detingut i un agent va haver de ser traslladat a l'hospital després de rebre diverses pedrades.

Igual que passa a les Illes Canàries, a Ceuta la situació és molt complicada; les autoritats locals parlen de situació “extrema”. Des de dijous passat, 700 immigrants, la majoria 'menys', han intentat travessar la frontera cada dia.

Més enllà d'aquest episodi en particular, el que és rellevant és atendre la situació panoràmica, i, de moment, el 2024 va a ritme de ser un any de rècord en immigració irregular. Com és sabut, això té el seu posterior efecte en forma de tensions socials, assistencials i fins i tot polítiques.

Oferim ara un mapa de la situació migratòria des de començament del 2024.

Dades en augment

Si prenem com a punt de partida el primer semestre del 2024, la situació és impactant. Des que va començar l'any, la immigració irregular ha augmentat gairebé un 80% si es compara amb la mateixa franja temporal del 2023. Això es tradueix en gairebé 13.000 persones més.

Així mateix, si atenem el darrer informe quinzenal del Ministeri de l'Interior, s'observa un increment del 66,2% en el nombre total d'immigrants irregulars. Com diem, Canàries i Ceuta i Melilla reben la major part d'aquest augment migratori.

En el cas de les ciutats autònomes, l'augment és del 143% per via terrestre. Per part seva, a les Illes Canàries, l'augment és del 126,1% per via marítima. De fet, el president canari, Fernando Clavijo, va dir ahir en una entrevista a El Mundo que literalment “estem a punt de col·lapsar. A la tardor això pot ser una hecatombe”.

També les Illes Balears estan a punt de batre el seu rècord, cosa que resulta molt il·lustrativa perquè la distància amb Algèria no les converteix en una destinació senzilla. Segons la Delegació del Govern, fins a l'agost han arribat a les illes 145 embarcacions i 2.404 immigrants. De moment, el rècord absolut el té el 2022 amb 176 embarcacions. Cal esperar que se superarà.

A tot això, cal tenir present que la “temporada alta” encara no ha arribat, sinó que és durant octubre, novembre i desembre.

I la política?

De moment, es pot dir que la gestió de la política migratòria està empantanegada a les maniobres partidistes. Per la seva banda, Pedro Sánchez ha estat de viatge per Mauritània, per tal d'intentar controlar la situació des del país d'origen. No sembla que la seva política d'aproximació al Marroc hagi servit perquè Mohamed VI controli els fluxos migratoris i així estalviï a Espanya vigilar les seves fronteres.

Pel que fa a la Llei d'Estrangeria – que incloïa el repartiment dels immigrants que hi ha a les Canàries – el fracàs del Gobierno va ser notable. Al final, Junts es va negar amb l'argument que encara estan en converses per al traspàs íntegre de la immigració.

La solució, doncs, passa per decretar de manera obligatòria el repartiment. L'únic obstacle del Gobierno és que necessita el suport del PP. Això fa que els populars tinguin una situació de força mentre Junts, soci d'investidura, es negui al repartiment. En aquest sentit, ja hem vist un Feijóo que de moment aprofita la seva posició d'avantatge per criticar l'Executiu.

Així mateix, que al Govern de Catalunya hi hagi el PSC és garantia per a Sánchez que el president Illa acceptarà el repartiment. Un altre assumpte és el grau de desencís que hi pugui haver entre la població catalana pel que fa a la immigració, que, segons l'últim CEO, és força alt.