Les noves lleis masclistes a l'Afganistan retraten l'esquerra catalana

Els talibans, que van reprendre el poder a l'Afganistan el 2021, han aprovat diverses lleis masclistes que seran de compliment obligat a tot el país asiàtic. La més destacada és la de la prohibició del so de les veus femenines en públic, que consideren que és “un atribut íntim que no ha de ser escoltat en públic”. No es permet, doncs, que “cantin, recitin o llegeixin en veu alta”.

Aquest paquet de mesures també inclou l'obligatorietat de cobrir-se completament amb un burca per evitar les “temptacions” dels homes. I també la prohibició de viatjar soles o que només puguin mirar els homes amb qui tinguin un parentiu proper. Aquesta notícia, que es va conèixer fa uns dies, ha generat indignació a tot Occident. I també ha servit per retratar l'esquerra catalana.

Per allò de l'“internacionalisme”, l'esquerra nostrada ens té acostumats a implicar-se o pronunciar-se en notícies que apareixen arreu del món. L'exemple més clar és la guerra a Gaza entre Israel i el grup terrorista palestí Hamàs. Manifestació del 8 de març? Banderes palestines. Campanya per a les eleccions catalanes? Palestina dia sí, dia també. Dia de l'Orgull? Un altre cop banderes palestines. Manifestació per una sanitat pública? Més banderes palestines.

Aquesta vegada, però, les reaccions han brillat per la seva absència. Tània Verge, exconsellera d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat, ha dit alguna cosa? La seva reacció ni hi és ni se l'espera. Just, precisament, la setmana en què s'ha confirmat la multa de 10.001 euros a Sílvia Orriols per dir que “l'Islam és incompatible amb els valors occidentals”.

Potser Najat Driouech ha dit alguna cosa? Doncs tampoc. La diputada d'ERC que llueix el vel islàmic al Parlament (i que fins i tot va arribar a justificar que no es prohibeixi l'ús del burca) fa temps que no es pronuncia a les xarxes. Tampoc per la notícia sobre les lleis masclistes impulsades per talibans a l'Afganistan.

Potser algun diputat dels Comuns o de la CUP? Ada Colau? Basha Changue? Doncs no, ni una paraula sobre aquesta qüestió. Curiós i ensordidor silenci d'aquells que permeten (i fins i tot defensen i promocionen) l'ús del vel islàmic, els niqabs i els burquinis a Catalunya amb l'excusa de la “llibertat d'elecció” d'aquestes dones.

Polèmiques paraules de Lluc Salellas, alcalde de la CUP a Girona

Qui sí que ha parlat sobre el tema és Lluc Salellas, alcalde de la CUP a Girona. I molts han pensat que potser hauria estat preferible el silenci. “Silenciar -literalment- totes les dones d'un Estat és d'un totalitarisme i d'un masclisme hiperbòlic. És fastigós i és conseqüència nefasta del rol i els jocs imperialistes que han afavorit els talibans en aquest indret asiàtic”, va afirmar a les seves xarxes socials. Com a resum: la culpa que les dones no puguin parlar en públic, hagin de vestir burca i no puguin viatjar soles a l'Afganistan és dels Estats Units.

Molts usuaris van retreure al cupaire la seva doble moral respecte a l'ús de peces de roba que denigren les dones en contextos islàmics. “A Manresa també és conseqüència del rol i els jocs imperialistes? Hipòcrita”, li assenyalava un, publicant diverses fotos captades en aquesta localitat catalana on es veuen diverses dones usant niqabs.

“Doncs a Salt he vist dones tapades així i sempre dieu que és la seva cultura”, deia un altre. “A l'Afganistan, caca; a Girona, multiculturalitat respectable, és així?”, “vosaltres ho defenseu a Catalunya” o “les dones amb hijabs a la teva ciutat també pateixen totalitarisme i masclisme hiperbòlic, però no ho denuncies”, són algunes de les gairebé 400 respostes que va rebre el dirigent de la CUP a la seva polèmica publicació.

Una vegada més, doncs, l'esquerra nostrada queda en evidència davant dels malabars que han de fer per defensar segons quines coses i criticar-ne d'altres. I l'última notícia sobre l'Afganistan no deixa de ser l'últim exemple d'un currículum farcit de doble moral.