La crisi al camp provoca una fuita d'empreses agroalimentàries al Marroc

Les empreses espanyoles del sector agroalimentari han augmentat en un 35% les seves delegacions al Marroc. Els productes del camp surten per la porta i entren per la finestra. És una manera d'evitar les dificultats que hi ha al mercat europeu.

Anem al Marroc

Els reguladors de Brussel·les i els fenòmens meteorològics s'han posat d'acord per fer inviable la indústria alimentària a Europa. Hi ha sequera, però també augment de les cotitzacions socials, hi ha gelades, però també una enorme regulació mediambiental. Això ha fet que el camp europeu sigui un polvorí.

I els polvorins tendeixen a esclatar: és el que ha passat durant les darreres setmanes. A Espanya i a Catalunya els agricultors han trigat una mica més, però també aniran a la vaga. A França, on la legislació encara és més dura, els agricultors han provocat veritables disturbis en l'ordre públic.

Al marge de tot això, passa que els actors econòmics sempre busquen maneres d'adaptar-se a la situació. I en el cas de la indústria agroalimentària, hi han trobat una sortida evident. Si es pot produir fora i després importar-ho, fem-ho.

Menjar, cal menjar

El cas és que Europa ha de menjar i si aquí no es produeix, s'importa. És el que passa a França amb Espanya i a Espanya amb el Marroc: importar del país veí. Per això, en només tres anys han augmentat un 35% les delegacions d'empreses del sector al Marroc.

Això obeeix a una cosa tan comuna com deslocalitzar la producció per reduir costos. Passa que és tan car produir a Europa que ja surt a compte de traslladar-se al país veí i pagar els costos d'importació. Segons el Ministeri d'Agricultura, el 2022, per exemple, els costos agraris van augmentar un 32%. Aquest augment és només dels costos de producció, de manera que la pujada de l'SMI i de les cotitzacions socials van a part.

Per exemple, la importació de la tomaca marroquina a Europa ha augmentat un 52% en nou anys i el turc gairebé s'ha quadruplicat. I tret que la regulació europea posi traves a la importació de països que no compleixen els nostres estàndards, el més probable és que augmenti. Perquè, a diferència d'altres sectors, l'agroalimentari és indispensable: cal menjar.