El salari mínim dispara els costos de contractació per a les empreses

El salari mínim ha pujat fins a 1.134 euros al mes. Per a les empreses això pot arribar a tenir un cost real de 2.000 euros. Així, el salari mínim i el salari mitjà s'acosten: de fons, inflació i pèrdua de poder adquisitiu.

Inflació, productivitat i SMI

El Gobierno apuja els sous per decret i l'economia per productivitat. Des del 2018, l'SMI ha pujat un 53%, no així el salari mitjà. Però la pujada de l'SMI només és en termes nominals: en termes reals, cal tenir en compte la inflació.

Ara bé, la inflació cal tenir-la en compte per a tothom: també per al salari mitjà, que és l'indicador fiable del mercat laboral en conjunt. Descomptant la inflació, l'SMI ha guanyat un 30% de poder adquisitiu i el salari real ha perdut un 3,6%. I si els sous reals no aconsegueixen surfejar l'augment dels preus es deu a dues raons.

La primera, que l'economia real espanyola no dona per pagar més: la productivitat d'Espanya està estancada des del 1985. La segona, que la inflació sigui incontrolable per haver imprès i posat en circulació massa diners. Tot això apropa al mercat laboral espanyol allò que temen els economistes: que les pujades de l'SMI destrueixin ocupació.

Els costos de contractar

Què passa si els salaris reals cauen perquè la productivitat és dolenta i alhora puja l'SMI? Que o acabaran coincidint o que l'SMI representarà un tros molt gran del salari mitjà. I això últim és el que està passant: l'SMI ja representa el 61% del salari mitjà que paga el mercat.

Portat a la realitat de les empreses, això es tradueix en 2.000 euros: el que ara costarà a un empresari pagar un SMI. Cotitzacions a la Seguretat Social, nous impostos com ara el MEI, un mes de vacances, pagues extraordinàries, etc. Tot plegat redunda en un augment dels costos laborals i, per tant, en la possibilitat que no valgui la pena contractar.

Es tracta d'un càlcul simple per a l'empresari: si els costos superen la productivitat del treballador no compensa contractar. Una situació habitual en una economia com l'espanyola, plena de petites i mitjanes empreses. En última instància, els més afectats són els joves, els aturats i el personal poc qualificat: és a dir, els més vulnerables.