L'ANC de Lluís Llach ja no amaga la seva feblesa

Fa temps que l'ANC ja no és el que era, i la darrera Diada va escenificar el seu declivi de la manera més dramàtica. La poca participació es va sumar a la divisió i els enfrontaments amb agressions incloses entre independentistes. Per evitar un fiasco més que probable, la nova direcció de l'entitat, encapçalada per Lluís Llach, ha convocat la Diada d'aquest any amb la resta d'entitats.

Destaca sobretot la unitat entre l'ANC i Òmnium Cultural, escenificada a l'acte de presentació dels actes de la Diada 2024 ahir, a Barcelona. Les dues entitats fa temps que estan enfrontades per la seva afinitat als dos partits antagònics de l'independentisme. L'ANC fa temps que està sota l'auspici de Junts, mentre que Òmnium és a l'òrbita d'ERC.

L'Assemblea Nacional Catalana va defensar la tesi de la confrontació de Puigdemont i es va enfrontar directament amb ERC. Ara secunda la seva estratègia d'apel·lar al bloqueig de la investidura d'Illa i reconstruir la unitat independentista en unes noves eleccions.

Unitat per conveniència

L'entorn de Junts, inclosa l'ANC, ha estat pressionant Òmnium Cultural per trencar el silenci davant les negociacions d'ERC amb el PSC i es posés del seu costat.

Però la direcció de l'ANC és conscient que, més enllà de les disputes amb Òmnium, no tenen prou força per convocar una manifestació massiva de cara a la Diada. L'entitat, que en el seu moment va ser una plataforma transversal de masses, ara és un reducte identificat com un mer succedani de Junts. Això el converteix en un projecte minoritari que genera rebuig en un sector important de l'independentisme.

La convocatòria unitària de la Diada demostra que l'ANC n'ha assumit el caràcter residual i la incapacitat per atraure les masses. Lluís Llach fa dies que recorre el territori amb altres dirigents de l'Assemblea, però amb prou feines aconsegueixen reunir algunes desenes de fidels.

Molt lluny de la veritable intenció de la nova direcció de l'ANC, que no és altra que recuperar múscul per ser un nou catalitzador de l'independentisme cívic.

El declivi de l'ANC

L'ANC travessa la mateixa crisi de feblesa que la resta del processisme. Tot i que l'entitat vol marcar perfil com una cosa separada dels partits, l'independentisme indignat continua identificant l'entitat com una sucursal del processisme. Ho veuen com un instrument més dels partits per continuar estirant el xiclet de la submissió a l'Estat espanyol i la traïció al mandat de l'1-O.

L'elecció com a nou president de Lluís Llach, amic i fan de Puigdemont, no fa més que reforçar aquesta convicció. Això convida a pensar en un nou fiasco si l'ANC torna a convocar sola la manifestació de l'11-S. Per això han unit forces amb la resta d'entitats, incloent-hi Òmnium Cultural, amb qui estan frontalment enfrontats.

Les entitats han apel·lat a una mobilització massiva de l'independentisme conscients de la crisi que passa el moviment. Cal recordar que l'últim any ERC no va fer una crida a una manifestació que considerava hostil, i que els últims anys la xifra d'assistents s'ha reduït fins a la ridiculesa. Amb aquest gest l'ANC de Lluís Llach assumeix la feblesa i aspira a tornar a incorporar els sectors perduts aquests darrers anys.