El missatge contundent a Tània Verge amb l'inici del judici del violador d'Igualada

L'1 de novembre del 2021, Brian Raimundo CM, bolivià de 24 anys, va assaltar una noia de 16 anys a Igualada (Barcelona) i la va sotmetre a una de les violacions més brutals que es recorden a Espanya. La va copejar repetidament al cap i la va penetrar anal i vaginalment amb membres corporals i objectes emprant una violència inusitada. La víctima va haver de sotmetre's a cinc operacions, va estar tres dies a l'UCI i va necessitar un any per recuperar-se de les ferides físiques.

A més del traumatisme cranioencefàlic i els esquinços anals i vaginals, va patir la pèrdua d'audició d'una oïda i un estrès posttraumàtic de què encara no s'ha recuperat.

Avui ha començat el judici contra el monstre d'Igualada, per a qui demanen 30 anys per l'intent d'assassinat i 15 per la violació. Tot i que costa llegir l'informe del fiscal sense descompondre's, la consellera d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, Tània Verge, no ha mostrat gens ni mica de compassió cap a la víctima. Ni un missatge de condemna per al violador, ni un missatge de solidaritat cap a la víctima, la consellera d'Igualtat ha decidit callar davant d'aquest cas.

Silenci del feminisme radical

Davant el seu silenci incomprensible, les xarxes han esclatat. "El silenci ensordidor de la classe política catalana amb Tània Verge al capdavant en aquest cas mostra que poc que interessen les víctimes si no poden ser instrumentalitzades pel seu relat ideològic", denuncia el compte @Corco_Digital.

La crítica fa referència implícita a la insistència amb què la consellera d'Igualtat va denunciar casos com el de Dani Alves o Luis Rubiales, dels quals sí que podia treure rèdit polític.

"La premsa i l'esquerra han passat de puntetes sobre la violació d'Igualada", comenta una usuària de X, "alguns lamenten més que el violador d'Igualada sigui estranger que la violació". Això ha passat també en els casos de violacions grupals (les anomenades rajades) protagonitzades per estrangers. Una part de la premsa considera que fer difusió a aquests bruts és donar munició a l'extrema dreta.

La realitat és que el cas d'Igualada va estar envoltat des del principi d'un silenci mediàtic i institucional inusual. Una cosa sorprenent, tenint en compte que durant aquests darrers anys la Conselleria d'Igualtat a Catalunya ha estat ostentada pel feminisme radical que deia combatre la violència contra les dones.