Consell de la República: crònica d'un fracàs anunciat

Carles Puigdemont va presentar aquesta setmana la seva renúncia com a president del Consell de la República. Com ja avancem a E-Notícies , la crisi interna arran dels excessos econòmics de Toni Comín, i la recent elecció de Puigdemont com a president de Junts, ha provocat un canvi sobtat d'estratègia . Puigdemont vol centrar-se ara en el dia a dia de la política al Congrés i al Parlament i abandonar el front internacional, que considera una via esgotada.

La situació de Junts a Europa s'ha afeblit en gran manera per la pèrdua de dos diputats i la suspensió de l'acta d'eurodiputat de Toni Comín per negar-se a jurar la Constitució. A això cal afegir la crisi del Consell de la República, el “govern a l'exili” muntat per Puigdemont després de la proclamació fallida de la independència i la seva fugida a l'estranger.

Sempre va ser una ficció

Amb la dimissió de Puigdemont i la limitació de funcions de Toni Comín, el Consell queda escapçat i pràcticament mort. L'ens fa temps que arrossega una crisi de confiança que es va aguditzar amb l'acord d'investidura de Puigdemont amb Pedro Sánchez.

Abans, Puigdemont i Toni Comín havien suprimit l'assemblea de representants -l'òrgan legislatiu del Consell- per eliminar la democràcia interna i garantir un poder sense contrapesos en plenes negociacions amb el PSOE. Aquest cop d'autoritarisme va ser per a molts la gota que va fer vessar el got. En qüestió de setmanes, l'organisme va perdre el 12% dels seus afiliats, o el que és el mateix, un de cada vuit socis es van donar de baixa.

En realitat, malgrat la seva vocació de transversalitat, el Consell de la República sempre fou un instrument al servei de Carles Puigdemont per hegemonitzar el moviment independentista. El seu èxit va durar el que va durar la ficció de “l'exili”. Però a mesura que el procés va descarrilar i que els seus socis van començar a adonar-se de l'engany, van començar les baixes, les acusacions i els escàndols interns.

Una mort anunciada

Tot plegat es va precipitar fa uns mesos amb la denúncia d'irregularitats econòmiques per part d'una empresa gestora del Consell. La gestora va assenyalar directament Toni Comín, que ja feia temps que estava al focus: molts l'acusaven d'autoritarisme i de beneficiar familiars i amics en la contractació d'empreses per a esdeveniments de l'ens.

Això mai no es va poder demostrar, però la gestora sí que va presentar proves de despeses injustificades com ara vacances, lloguer de cotxes i apartaments i fins i tot retirada d'altes quantitats de diners en caixers automàtics. Comín va al·legar primer que els viatges eren relacionats amb la seva funció de vicepresident del Consell, després va desmentir les informacions i va acusar les clavegueres d'una operació per destruir-lo.

Els escàndols econòmics i la caiguda de Toni Comín han certificat el declivi del Consell, i Puigdemont ha dit prou. A la nova etapa que s'obre després del congrés nacional de Junts, Puigdemont creu que cal centrar totes les energies al Congrés i al Parlament i deixar els pocs espais que els queden a Brussel·les per a qüestions puntuals com el català. Sobre dir que la mort del Consell també és la mort política de Comín i de l'estratègia de l'exili.

És també un símptoma del declivi del procés, que sempre es va fundar en enganys, ficcions i la construcció d'un univers paral·lel que no existia i que servia només per sostenir els líders processistes. La caiguda del Consell és un altre fracàs de Puigdemont, un més, que torna a la realpolitik gairebé sense crèdit i amb l'independentisme trencat i desmobilitzat.